El món ha canviat més en els últims 10 anys que en els 50 anteriors, i aquesta serà la tònica dels propers anys. Al carrer, a la televisió, a les notícies… se sent, es parla i es percep que estem en època de canvis, tanmateix, no es tracta d’alguna cosa realment nova, sinó que és quelcom intrínsec a l’evolució de la humanitat, des de l’inici dels temps vivim en una època de canvis constants. La novetat, però, és la velocitat amb la qual aquests canvis es produeixen i com s’han anat accelerant de forma exponencial. Per tant, el repte és ser àgils i adaptar-nos a aquest dinamisme.

Tot i que els avanços de la tecnologia han estat cada vegada més freqüents i dràstics, les persones som i actuem pràcticament igual, en comparació, podríem dir que som gairebé idèntiques en les nostres motivacions i hàbits de comportament. Per aquest motiu, tot i que el mercat, els competidors i el mateix consumidor han canviat notablement, és important considerar que, en el fons, les persones seguim actuant de la mateixa manera i no adoptem un canvi fins que no comprovem o intuïm que realment ens beneficiarà.

Innovar depèn de dues coses: actitud i metodologia

Pots tenir el millor sistema d’innovació, però sense actitud, no aconseguirem resultats. L’actitud comença per l’equip directiu, els líders han de voler innovar, i demostrar-ho amb fets: dedicant temps a la innovació, considerant-la com una àrea més de l’empresa, implicant tota l’organització, comunicant, assignant recursos humans, materials i financers, planificant el treball i mesurant-ne els resultats.

Enmig d’un procés d’innovació, hem de ser curiosos i observadors, hem de ser empàtics, tant amb les persones com amb les circumstàncies, qüestionar-nos l’statu quo, i desprendre’ns de prejudicis i assumpcions. Ser optimistes, positius i perdre la por a equivocar-nos, tractar de veure els errors com a oportunitats. Aixecar el cap, mirar endavant i intentar fer tot el possible i que estigui en les nostres mans; actuar sobre el cercle d’influència. D’aquesta manera tornarem a construir la cultura innovadora que algunes decisions enfocades a curt termini es van emportar.

La zona de confort

Dissenyar un procés d’innovació és relativament senzill, les dificultats més grans les trobem a l’hora d’implementar el canvi. Hi ha una resistència a la innovació, no tots estem preparats per innovar, per canviar, per desaprendre i aprendre de nou. El conformisme i la zona de confort ens retenen i immobilitzen fins al punt de bloquejar els processos de canvi. A vegades, és la quantitat de feina i la pressió a què estem sotmesos el que ens fa evitar pensar en, o plantejar, noves maneres de fer i d’actuar.

Cal aturar-se i reflexionar sobre la rendibilitat de la innovació, ja que es tracta d’un tema complex, i és el primer que solen demanar els directius abans d’aprovar un projecte. És important tenir en compte que la innovació no és rendible a curt termini, ja que requereix inversió i temps, i és una cosa de què molts directius no disposen.

Innovar vol dir canvi

A ningú li agrada canviar, ni als més innovadors. Sortir de la nostra zona de confort requereix esforç, temps, energia i assumir riscos, ja que no sempre surt bé. Quan intentem implantar un nou sistema d’innovació, xoquem amb l’statu quo. Perquè innovar vol dir canvi, i a molts no els agrada, i hi posaran pals a les rodes. De fet, els adults, per innovar, per canviar, passem per un procés dolorós de desaprenentatge, de confirmació del canvi i de consolidació. Frases com “això no funciona”, “això ja ho hem provat”, “la innovació no és per a nosaltres” o “cal preocupar-se de vendre”, segur que les has escoltat més d’una vegada, expressen la resistència al canvi de les persones i l’organització.

A cada organització serà diferent, però a totes caldrà definir un procés de reconeixement i recompensa que ajudi a mobilitzar les persones. Hem de tenir present que les persones es mouen per incentius, per això cal determinar i recalcar els beneficis d’innovar, d’aplicar algun canvi a l’organització. Perquè si no existeix una situació d’incomoditat o una recompensa suficientment atractiva, l’equip no farà l’esforç.

No podem quedar-nos en els post-it

No ens podem quedar tan sols en els post-it, els missatges inspiradors, els futbolins o les consoles a l’àrea de descans, aquest seria l’embolcall, el context ideal per dissenyar un procés d’innovació teòric. Cal pensar en l’usuari, entendre les persones que treballaran amb aquest sistema, i sobretot, involucrar-los, que entenguin el canvi com quelcom beneficiós i del qual se sentin partícips.

Existeixen diverses eines que s’emmarquen en la filosofia de design thinking que ens poden ajudar a dissenyar processos orientats a les persones que les aplicaran. Aquestes metodologies es fonamenten sota els pilars de la generació d’empatia, el treball en equip i les proves d’assaig i error, emmarcats en una atmosfera lúdica, en què gaudim i donem ales al nostre potencial. Utilitzant aquests sistemes aconseguirem més implicació, més idees i més qualitat, a través de l’entesa de les persones i les seves resistències, escoltant els que hi estan a favor i els que hi veuen problemes, ja que la clau d’una cultura innovadora són les persones.