Espanya contra el món. Veiem com el nacionalisme espanyol de soca-rel, el casernari, caspós i amb sentor a aiguardent de garrafa, el que menysprea la raó i la intel·ligència, el 2018, defensa que el millor del món és participar en l’excel·lent full de ruta dels legionaris i proclamar, gràcies a Déu, ser los novios de la muerte. Veiem com l’enyorada època de l’autarquia franquista reneix en front d’Europa. Així, quan un jurat europeu dictamina que no pot extradir el President Puigdemont per rebel·lió, Espanya es sent ferida i respon com una merda de senglar ferit detenint a gent del CDR (Comitès de Defensa de la República), apugen l’aposta i, sense tenir vergonya a la cara, els acusen de terroristes i pren nous ostatges. Rebel·lió era una acusació massa feble, imputar de terroristes als dissidents catalans, era el que calia. De moment, el terrorisme d’Estat és el que practica el braç armat de la justícia espanyola en contra del poble català en una realitat que es vol amagar i que, cada vegada és més palesa: Estat d’excepció.

Els espanyols i molts catalans es van creure la mascarada democràtica de la Transición, així, quan ara és menyspreen i es trepitgen els drets civils, encara s’ho creuen, viuen en l’assumida post-veritat des dels setanta i, sobretot, gràcies a l’imperio de la ley s’obliden, dècada a dècada, de la realitat. No els interessa, molesta, veure el que passa perquè és horrorós, col·lectius que encara es diuen Jueces por la Democràcia -per què s’anomenen així?-, no qüestionen el que està passant, sinó que s’aixopluguen en articles legals per justificar l’abús del poder. El temps llima utopies i la judicatura afina sentències.

Sigui com sigui i després del penós espectacle del Rey amb els jutges -sense cap representat polític català-, ha començat una nova cacera. Han tornat a engegar als mastins en contra dels republicans i els manifestants pacífics. Han de cobrar peces fresques i tenir ostatges gràcies a la por. De mica en mica, als espanyols els cau el vel. De cop s’adonen en quin estat viuen, sobretot, gràcies a la revolta dels pensionistes i amb el setge a la llibertat d’expressió. Xapó pel vídeoclip dels rapers a la Model: Los borbones són unos ladrones.

Ahir érem rebels, ara ja som terroristes

En aquesta circumstància i quan a la Barceloneta se li dedica un carrer que mira al mar al gran Pepe Rubianes, va bé recordar unes paraules sàvies del mestre: “A mi la unidad de España me suda la polla por delante i por detrás. Que se metan ya a España por el puto culo a ver si les explota dentro y les quedan los huevos por ahí colgando… Vayan a cagar a la via, y que dejen de tocar los cojones”. L’irrepetible Rubianes!

Estem veient coses que no passen en cap lloc allunyat com a la Porta de Tannhäuser, sinó aquí mateix: ja ho havíem vist.

Jo també soc un CDR!