Havent analitzat el Pla especial de les Hortes de Santa Eugènia de Ter, actualment a exposició pública, i segons allò acordat amb l’Ajuntament de Girona durant la darrera reunió volem traslladar públicament les presents al·legacions referents a qüestions mediambientals del Pla.

Les al·legacions ‘medioambientals’

– Les hortes són un espai agrícola amb un ecosistema associat lligat a l’activitat tradicional del paratge. La biota pròpia d’aquestes zones és singular i diferent de la que es desenvolupa en espais veïns, ja siguin cultius de secà o boscos de ribera. Cal preservar aquest ecosistema per facilitar la gestió agrícola i alhora per assegurar el manteniment de la biodiversitat del corredor del Ter a l’àrea metropolitana del Gironès. La conservació d’aquesta biota depèn de la conservació dels usos històrics, considerem que les transformacions de les hortes proposades desestabilitzaran aquest ecosistema a protegir fins al punt de comprometre la pervivència d’algunes espècies.

– És convenient fer una gestió del paisatge de les hortes encaminada justament a preservar les seus valors culturals, històrics i mediambientals. Algunes actuacions proposades, com ara l’eliminació dels canyars no només suposarien la transformació del paisatge de les hortes sinó que ho farien en detriment dels valors culturals, històrics i mediambientals.

– Els principals reservoris de biodiversitat de les hortes són els marges, els recs, els arbres aïllats i els guarets, ja que permeten el manteniment d’unes comunitats d’éssers vius diverses que interactuen amb el conjunt de l’espai, reduint el risc de proliferació de plagues als conreus i per tant la necessitat d’utilització de pesticides. El Pla especial és contradictori en aquest sentit ja que proposa transformar els actuals conreus de les hortes cap a explotacions d’agricultura biològica i alhora preveu l’eliminació dels guarets (expropiant-ne les terres), dels marges alts (inclosos els canyars) i la reducció de la diversitat d’arbres presents.

– La gestió mediambiental d’unes hortes té dues vessants complementàries d’una banda la preservació de la biodiversitat, tant de la natural associada com de la de les pròpies plantes cultivades, i de l’altra la facilitació de les tasques agrícoles. En aquest darrer sentit ha d’anar encaminada a potenciar aquelles espècies útils per a l’optimització de l’agricultura. Cal doncs orientar les actuacions a afavorir els amfibis, rèptils, eriçons, ocells insectívors i depredadors i insectes depredadors, alhora que cal evitar la proliferació d’insectes fitòfags, cargols, rosegadors i ocells granívors i frugívors. El Pla especial no contempla aquestes qüestions més enllà d’una genèrica consideració cap als amfibis.

– La construcció d’un parc urbà (Clau C4a) o de la frontissa de Santa Eugènia comportarien un greu afectació sobre la biodiversitat de l’espai, ja que disminuirien l’hàbitat disponible, aïllarien les poblacions naturals i constituirien nous focus d’introducció d’espècies forànies

– Constitueix una bona mesura la previsió de soterrament de les línies elèctriques, però creiem que caldria ser més explícit i acotar els llocs pel seu traçat per tal de reduir l’afectació de les hortes.

– L’opció escollida per al tractament de les aigües residuals domèstiques produïdes dins l’espai no ens sembla el més adient ja que obliga al trasllat d’aquestes (buidat de les fosses sèptiques), caldria preveure alguna opció més sostenible, que no traslladés el problema a una altra zona, existeixen sistemes que ho permetrien i alhora potenciarien la biodiversitat de les hortes.

– Establir d’entrada la obligatorietat de l’agricultura biològica no ens sembla la millor manera de popularitzar-la entre els usuaris, més aviat hem detectat fortes reticències en aquest sentit. És important però regular l’ús de pesticides. En aquest sentit proposem regular les funcions del tècnic agrícola de què es preveu dotar l’espai i establir zones d’exclusió de pesticides.

– La regulació de la vegetació que es fa al Pla no respon a les seves pròpies expectatives. A la zona d’hortes d’una banda diu que s’eliminaran espècies al·lòctones i d’una altra prohibeix la tala de qualsevol espècie arbòria; a més dóna una llista d’espècies autòctones a plantar n’apareixen de forànies i fins fortament invasores a la zona i en manquen d’altres lligades tradicionalment a les hortes. Pel que fa al Parc de la Sèquia Monar també recomana espècies amb l’argument de què «s’avenen més a les necessitats de l’entorn» les quals si bé són autòctones de Catalunya no creixen als espais naturals veïns ja que són pròpies de dominis vegetals diferents.

– En les actuacions definides en l’àmbit de la Clau C5, i en concret els aiguamolls del Parc Fluvial i Deveses, no es separa físicament els sistemes d’aigües permanents i temporals, per tant facilita la interacció de la fauna aquàtica pròpia dels cada ambient, això perjudicaria la d’aigües temporals i podria comprometre especialment la reproducció dels amfibis. Tampoc preveu mesures per garantir i facilitar la permeabilitat entre el Parc Fluvial i l’espai d’hortes per tal de potenciar-ne la biodiversitat.

Per tot plegat solicitem

– Que la gestió mediambiental en l’àmbit del Pla especial s’encamini vers la optimització de la gestió agrícola.

– El Pla especial ha d’incorporar la protecció especial dels marges alts, els safarejos i els connectors dels recs, així com promoure la diversitat de cultius i els guarets.

– Mantenir marges d’entre 1 i 1,5 metres a cada banda dels recs principals, antigament existents per facilitar el pas de corriols pel manteniment i l’accés per prendre aigua. Aquests marges permetrien també potenciar la fauna útil.

– Establir l’exclusió de l’ús de pesticides pel manteniment dels marges (camins, recs…).

– Que les condicions a establir per la tipologia de tanques admeses inclogui l’obligatorietat d’estar aixecades almenys 20 cm del terra, tenir una alçada màxima de 1 metre, estar situades a la part interna del marge respecte la finca i, en el cas de les tanques de rierencs, incorporin passos de fauna i cavitats per a refugi i cria de la fauna.

– Que es prevegi la instal·lació de llocs de cria per a la fauna als edificis existents.

– Que entre les funcions del tècnic agrícola figuri especialment l’assessorament constant en prevenció de plagues.

– Que el soterrament de les línies elèctriques es faci pels propis camins.

– Que les aigües residuals dels habitatges i equipaments es realitzi a mitjançant parcel·les plantades de canyís segons el model desenvolupat per la per la Universitat Politècnica de Catalunya i el CSIC en col·laboració amb el Consorci d’Aigües del Besòs. Aquest consisteix en una bassa impermeabilitzada on hi ha una capa de grava de 30 cm de gruix, per on circulen les aigües negres, i on es planta canyís; la seva superfície ha de ser de 5 m² per habitant. L’aigua sortint ja és apta pel seu abocament a les regueres. En tractar-se d’un sistema cobert no desprèn males olors, cada habitatge/equipament requeriria d’una bassa de mida reduïda i els canyissars permetrien incrementar la biodiversitat de les hortes.

– Que es garanteixi i faciliti el funcionament del Parc Fluvial com a zona natural i la seva permeabilitat amb l’espai d’hortes.

– L’eliminació de tota possibilitat de construcció de la frontissa de Santa Eugènia i d’un parc urbà a l’espai.

– La substitució del llistat de les plantes permeses als marges de les hortes per aquesta altra: Aladern (Rhamnus alaternus), arç blanc (Crataegus monogyna), sauqüer (Sambucus nigra), lledoner (Celtis australis), vimetera (Salix viminalis), freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), alzina (Quercus ilex), roure martinenc (Quercus humilis), saule (Salix alba), om (Ulmus minor), parra (Vitis vinifera) i qualsevol varietat d’arbre fruiter. I que en les tanques entre parcel·les d’horta s’autoritzi qualsevol mena d’espècie aromàtica o medicinal de menys d’1 m d’alçada. I s’afegeixi que per qualsevol altra espècie existent n’avaluarà la idoneïtat una comissió mixta entre els usuaris i l’Ajuntament de Girona, amb la prohibició expressa de les tuies (Thuja sp), el xuclamel japonès (Lonicera japonica), la vinya verge (Parthenocissus sp), la troana (Ligustrum lucidum) i l’evònim japonès (Evonymus japonica).

– Que pel Parc Fluvial s’especifiqui que l’espècie Ulmus sp. es refereix a Ulmus minor.

Plataforma en defensa de les Hortes i les Ribes del Ter
Agrupament Escolta Sant Cugat (Salt); Associació de Naturalistes de Girona; Associació de Veïns Pedret-Salesians; Associació de Veïns de Santa Eugènia de Ter; Associació de Veïns del barri de Sant Narcís; Associació de Veïns del Barri Vell i sector Autopista (Salt); Ateneu 24 de Juny (Girona); Ateneu de la Vall de Llémena; Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona; ElDimoni.com de Santa Eugènia de Ter; Els Xirucaires (Salt); Galanthus (Celrà); Grup del Projecte Rius de la Gent Gran de Salt; Grup Editor de la Revista de Sarrià de Ter; Grup Gironí de Defensa del Territori; Grup Muntanya Sarrià; La Farga, revista de Salt; La Llémena Espai Natural; Marfull (Salt); Mou-te en Bici; Societat d’Estudis i Recerca de Salt; UGT de Girona; i hortolans de la Sèquia Monar