|
Fa poc ens va sorprendre la mort del capità del RCD Espanyol, Daniel Jarque González, de només 26 anys. La tràgica notícia de la mort d’un futbolista, una persona jove en plenes facultats físiques.
Pedro Berruezo va ser el primer en obrir aquesta luctuosa llista en el futbol espanyol, el primer en morir en el camp. Tot i això, les circumstàncies de la mort de Jarque s’assemblen més a la de Julio Cesar Benítez, que també va morir durant una concentració el 1968, s’especula que a causa d’una possible intoxicació alimentària.
Fa anys que es donen casos de mort sobtada en els terrenys de joc, però últimament han augmentat significativament. El 2003, Mark Vivian Foe, jugador del Manchester City, va morir durant un partit amb la seva selecció, Camerun. El 2004 van caure morts sobre la gespa Feher (Benfica) i Serginho (Sao Caetano).Tot i que el cas més recordat aquí és el del jugador del Sevilla Antonio Puerta, que en el minut 16 d’un Sevilla-Getafe de la temporada 2007-08 es desmaiava sobre el camp. Al cap d’uns dies moria.
També hi ha casos que -per sort- no han acabat en desgràcia. El futbolista del Reial Madrid, Ruben de la Red, va salvar la vida després de caure fulminat durant el partit de Copa entre el Real Unión i l’equip madridista. O Micki Albert, jugador del Girona FC. En el seu cas, el fet que les revisions mèdiques fossin més exhaustives a Segona A que a Segona B va permetre detectar-li una hipertròfia cardíaca. O una notícia relacionada, el futbolista del TSG 1899 Hoffenheim, Prince Tagoe, a qui els serveis mèdics del seu club han detectat problemes de cor.
Hi ha experts com el doctor Rafael Masià, cap de Cardiologia de l’Hospital Dr. Josep Trueta, que en una entrevista al Diari de Girona opinava que els esportistes d’elit no són un grup de risc especial, ja que la mort sobtada pot passar a persones de totes les edats i condicions, i assenyalava la importància de l’estrès com una de les possibles causes desencadenants. D’altres, però, parlen directament de l’estrès psicològic i físic que produeix la pràctica d’aquest esport a nivell professional. També n’hi ha que asseguren que les revisions mèdiques no són prou exhaustives, i que s’haurien d’ampliar.
Pensem que un jugador del Barça pot arribar a disputar aquesta temporada aproximadament una setantena de partits, sense comptar els encontres amb les seves respectives seleccions nacionals. En aquest sentit, en algunes institucions futbolístiques ja s’han escoltat opinions que reclamen un canvi en aquest esport. Sigui reduint directament el número de jornades o permetent fer més canvis durant els partits. També cal destacar la repercussió que té qualsevol de les seves accions, ja que són immediatament reflectides en els mitjans de comunicació. Això comporta que recaigui sobre ells una gran pressió, també a causa del què cobren per fer la seva feina.
Tot i això, les causes de la mort d’una persona, en aquestes circumstàncies, s’han d’analitzar. Tampoc no s’ha de caure en fer especulacions, sense proves, que poden perjudicar la família i els amics del difunt, com han fet alguns mitjans italians lligant la mort de Daniel Jarque amb el dopatge en el futbol espanyol.
Els grans problemes són la gran quantitat de partits, l’estrès que comporta el futbol professional i que s’haurien d’ampliar les revisions mèdiques, a l’espera que la ciència avanci prou per detectar a través dels estudis genètics la possible predisposició a la mort sobtada. Encara que el destí és inevitable.
Joel Medir i Hereu és estudiant de periodisme i exalumne de l’IES