![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Definitivament ha estat l’any de la consolidació del festival. Lluny de l’omnipresent catedral de Girona i sota l’ombra de l’abastable església parroquial dedicada a sant Sadurní, Garrigoles (Baix Empordà) va tancar ahir la segona edició dels «concerts a la plaça». Han estat dues nits irrepetibles, les d’aquest divendres i dissabte, que tornaran l’estiu vinent amb noves propostes musicals per fer evident com és possible arriscar en el terreny de la fusió i la interculturalitat musical.
Lluny de mostrar músiques religioses del món deslligades i descontextualitzades, el que fa Garrigoles 3 i ½ és presentar-nos el que s’està fent per promoure el diàleg (no només musical). L’any passat varen ser Miguel Poveda i Chicuelo, la primera nit, i Albert Pla i Diego Cortés, la segona, els qui ompliren la màgica i acollidora plaça emmoquetada de vermell d’aquest petit municipi de 147 ànimes fronterer entre els dos empordans de ritmes i sensacions inoblidables. A l’edició d’enguany, la nit de divendres, el blues africà va trencar les fronteres. Javier Mas (Aragó), Abdejalil Kodssi (Marroc), Steve De Swardt (Zimbawe) i Nan Mercader (Catalunya) van protagonitzar un concert impecable, de factura sòbria i sons madurs. La barreja bluesera del Delta amb impregnació de les sonoritats aràbigues i mediterrànies subratllaven la realitat de la pluralitat sonora. Ahir, vinguts expressament de Cadis, el músic i cantautor Javier Ruibal acompanyat per la impressionant filarmònica de dotze cordes de la guitarra de Tito Alcedo, ens va fer «degustar les aromes i les essències de l’estraperlo flamenc». Mentre els músics s’emmirallaven en la lluna plena, el públic que omplíem la plaça vèiem les estrelles.