A l’Ajuntament de Girona continuen sense tenir ni la més remota idea de com afrontar “el problema” del projecte ferroviari. I, com els altres, “qui dia passa any empeny” i “si no ens mulla massa potser no prendrem mal; sempre hi haurà algú altre responsable”.

Dels regidors que ens hi varen abocar ja no en queda cap (només Joan Olòriz, era el que ja no ho veia gens clar i l’únic que, ara, ens dóna una alternativa possible i creïble) i cap n’ha assumit responsabilitats, al contrari… I dels que hi ha ara, tots s’omplen la boca del projecte sense pensar en “els danys col·laterals”, que som els de sempre, els ciutadans segrestats al bell mig entre l'”anar fent” d’uns i el “ja s’ho faran”, dels altres!

Quina barra que tenen, fa quasi deu anys que els “nostres representants polítics” ens fan callar dient que els resultats de les eleccions els legitimen les seves decisions quan, mai (mai!) el tema de les obres ha estat posat sobre la taula en cap debat electoral.

Aquests darrers quatre anys, amb les obres en dansa, grans dosis d’informatitis amb la intenció de fer callar i vèncer més que explicar per convèncer… I ara, amb la participació com a bandera, però amb uns mals comPPanys de viatge que els tenen segrestats i una oPSCosició que només pensa a desgastar-los costi el que costi i a costa de qui sigui, ens volen fer caure en un pragmatisme que ens durà a l’abisme.

Ja n’hi ha prou d’esperar

Ja n’hi ha prou de fer creure que hi ha l’esperança dels pressupostos! Tots coneixem el sistema de (no)inversió de l’Estat espanyol a Catalunya. L’hem patit i l’estem patint a la N II… ja no que amb el tren convencional serà diferent!

L’Estat no invertirà res! I si ho fa, serà només els primers any… Una quantitat per fer riure, per començar unes obres inacabables, per fer callar als que tenim raons i donar-ne als que ens enganyen. I sobretot… sobretot per evitar que els demanem els calers per arreglar i la totalitat de la destrossa feta amb les obres del TAV tot esperant que vinguin temps (econòmicament i moralment) millors. És a dir, ni ens faran les obres ni ens deixaran que preguem la iniciativa! Ens volen vençuts (i si CiU continua sent pragmàtica, potser hi perdrem tots bous i esquelles).

[Caldria aprofitar cada fòrum , cada Audiència, cada reunió per recordar a la senyora Veray (que va prometre tanta velocitat en l’obra si guanyaven) i a la senyora Bosch (que continua prometent progrés on només hi ha empantanegaments) que estan parlant de deu anys de la vida de ciutadans, deu anys de malviure, de problemes, de tancar negocis, de maldecaps… per a uns veïns que no han visitat mai!]

Ja n’hi ha prou de dir que són només deu anys més de paciència. Ningú s’ho creu! Ningú se’ls creu! Un Estat que ni reconeix que l’han rescatat? Un Estat que no era capaç de reconèixer una crisi que ja tenia a sobre?… quina credibilitat ens pot merèixer?

Parlen de deu anys del nostre futur com qui et demana un quilet de pomes… i nosaltres ens hi juguem molt! i de vostès encara ningú ha posat res sobre la taula!

Si alguna cosa ens hem guanyat a pols els gironins, en tots aquests anys de paciència, ha estat el dret a ser ben informats! Exigim que ens expliquin (i que ho facin a tot Girona!) com seran les obres que tant alegrement ens demanen que suportem!

Perquè seran molt més dures, empipadores, emprenyadores i molestes del que ningú es pot imaginar… seran molt més sorolloses i brutes perquè es faran foradant des del carrer. Ens tallaran carrers, ens trinxaran l’escola, ens aïllaran de Girona… inicialment per setmanes o mesos, però i si s’aturen les obres?

Només si tenim clar què és el que se’ns fot a sobre. Només si tenim clar a què ens volen condemnar els nostres polítics, podrem dir-los el que esperem d’ells!

Jo, per si de cas, ja els demano (espero, exigeixo…) unitat i valentia als nostres polítics: si hi ha el més petit dubte (i no ens ho ha pas de dir els pressupostos de 2013) de la lleialtat del govern, siguin valents i aturin aquesta bestiesa. Reclamin els diners per recuperar la ciutat que teníem i comencin a preparar com ens ho farem quan ens recuperem per millorar el tren convencional que és el que més falta ens fa.

Cal una consulta ciutadana

I si creuen que per quatre desesperats no val la pena “aturar el progrés”, tinguin la valentia de preguntar: expliquin d’una vegada què volen fer i com ho pretenen fer i convoquin una consulta, que els ciutadans els direm si ho poden fer.

Martí Carreras i Planas és president de l’Associació de Veïns del barri de Sant Narcís