Sovint es parla de la immersió lingüística en català en els centres educatius del nostre país. Però repassem com pot anar la vida d’una persona a Catalunya des dels seus primers anys de vida.

Des de la més tendra infantesa, la majoria de les joguines que ens regalen estan etiquetades en castellà. Segons dades actuals del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, només un 6% ho són en català. Els potencials compradors reben bàsicament la publicitat a través dels anuncis televisius. Independentment de quin canal es vegi, no cal que us digui en quin idioma es solen fer aquests anuncis.

A mesura que el nen es va fent gran, comença a anar a l’escola. Si ets de Santa Eugènia de Ter, i els pares opten per l’ensenyament públic, als col·legis Montfalgars, Dalmau Carles o Santa Eugènia. Allà, les classes ja són en català. Però en el pati de l’escola, les converses es desenvolupen, en la majoria de casos, en castellà. [Cadena humana per defensar l’escola catalana a l’Institut Santa Eugènia VÍDEO: RAÜL FERNÁNDEZ]

A l’adolescència s’arriba a l’institut, si ets d’aquest poble, a l’Institut Santa Eugènia. Al pati es continua parlant en castellà. Es veu més televisió. Actualment, hom pot elegir entre 50 canals a la TDT, si s’hi inclouen els de pagament, amb sort, només gaudirà de sis o vuit canals en català, alguns en seriós perill de desaparició pel fet de ser públics. Però, si per exemple es pretén veure partits de futbol, la majoria els fan en canals castellanoparlants (MARCATV i Digital+). A la universitat te n’adones que els teus coneixements de català i castellà són molt similars.

Si ets aficionat al cinema, costa molt trobar cinema en català. De totes les pel·lícules que arriben a Catalunya, la majoria no es doblen en català amb l’excusa del cost. Llavors els defensors a ultrança del bi o trilinguïsme s’amaguen en la cartera, quan es parla d’aquest tema.

Si per qualsevol cosa, et veus obligat a acudir als jutjats, veuràs com en aquest àmbit, el predomini del castellà és aclaparador. El mateix passa amb l’Administració de l’Estat.

Un altre fenomen actual és internet. Aquí la presència del català és molt més elevada. Però han hagut de passar anys de lluita perquè productes com Google, Youtube, Facebook o Twitter donessin l’opció del català. Tanmateix, si tractes de baixar-te o comprar algun programa informàtic de qualsevol tipus, difícilment el trobaràs en català.

Així que els idiomes no només s’aprenen a través dels centres educatius, sinó a través del dia a dia. En la vida quotidiana, el castellà domina bastant més: cinema, televisió, publicitat, informàtica, jutjats, administració… i podríem trobar molts àmbits més. El senyor Wert no ha de patir.

Joel Medir i Hereu és veí de la Rodona,
llicenciat en periodisme i exalumne de l’IES Santa Eugènia i del Col·legi Montfalgars