La família té aquell punt de sol·licitud i subjectivitat que la fa saltar quan un dels seus abnegats membres es veu vilipendiat per la concurrència. La més gran família gironina és la socialista. Abraça sense distinció de raça, color o gènere tota la bonica gamma d’acòlits, amics, saludats, coneguts, cunyats, concunyats, afegits, consorts, abraçats i «ex».

Quin detall més bonic (i educatiu) el dia que en bloc la família va acudir als jutjats a fer costat al regidor de Joventut que, enganxat en un control de la ciutat pels Mossos d’Esquadra amb índexs no del tot ortodoxos d’alcohol en sang, havia muntat un sidral considerable («vostès no saben amb qui estan parlant!» i «que vingui la Policia Municipal!»)… Mai no em va quedar clar si la família va fer bossa comuna per ajudar-lo a pagar la multa o si el van anar portant cap aquí i cap allà mentre li va durar la suspensió del carnet…

Quan algú de la família diu que s’està crucificant el regidor d’Urbanisme per «una sola errada al xalet Tarrús» -una erradeta que pot arribar als 500 milions de pessetes- està convidant a fer una llista de gatades dels darrers anys.

No és veritat que s’ha perdut de manera incomprensible una subvenció per fer un pàrquing a la frontissa de Santa Eugènia de Ter? No és cert que en l’assumpte del Pont del Dimoni el regidor va assegurar que les pedres gòtiques del pont no es mourien de lloc, i caram!, si van anar amunt i avall? No és cert que en un edifici de Ramon Folch (davant Jutjats) s’ha hagut de rectificar una edificació construïda il·legalment amb el plàcet de l’Ajuntament? No és menys cert que l’enderroc del bloc Claret (La Salle/Maragall) va enrocar la defensa del xalet Claret-Tarrús en vigílies de l’any Claret? No es va destrossar el trencadís d’Emília Xargay del carrer Remences de la Rodona? No ha estat derruïda la casa del carrer Maragall que havia pertangut al Dr. Coll i que tenia elements de Rafel Masó? No és un fracàs el Parador del Güell («cal urbanitzar per protegir»)? No són queixes les veus que se senten dels veïns de Santa Eugènia sobre la reforma d’alguns carrers i els patis de Can Gibert del Pla? No es va fer un concurs a mida per resoldre l’adjudicació il·legal del gimnàs de Parc del Migdia i ara aquest concurs ha estat igualment recorregut? Per cert, no van ser advocats de l’Ajuntament els qui van cometre la indignitat de voler impugnar aquest segon recurs de CiU perquè qui el signava -el regidor Joan Bosch- havia mort?…

La deriva ètica, urbanística i patrimonial és important. No catastròfica, però important. Quan algú de la família surt en defensa d’un membre assenyalat: o s’està postulant o està donant les gràcies, o les dues coses alhora. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines