Ara, que cada dia sentim el debat sobre el futur dels equips professionals, que escoltem defensors de l’esport d’elit a la ciutat de Girona, que sentim parlar d’avals que s’han de pagar i de nòmines pendents, també és convenient que sapiguem com -de forma callada i sense fer soroll- les administracions van retirant els seus ajuts econòmics a les entitats esportives de barri.

Esports i formació, asfixiats

Clubs com el Bàsquet Santa Eugènia de Ter (CESET), el CB Onyar, el CB Sant Narcís, els de Salt, Banyoles, Figueres i -en general- totes aquelles entitats on els nostres fills i filles practiquen una activitat esportiva, no com a futurs professionals, sinó com un element més de la seva formació, aviat hauran de tancar per l’asfixia econòmica.

Avui us comentaré la jugada de la Diputació de Girona, per a propers dies reservo la d’altres administracions. Els darrers anys, la Diputació, convocava uns ajuts destinats per un costat als ajuntaments i per l’altre, a les entitats esportives. Aquestes últimes ens podíem presentar a dues línies diferents: una per l’activitat esportiva normal (despeses federatives, equipaments, lloguer de pavellons, etc.) i l’altra, destinada a finançar l’esport base femení, becar jugadors amb risc d’exclusió social i finançar l’esport entre els discapacitats. De cada una d’aquestes línies podíem optar a rebre, en funció del nombre de participants, uns 3.000 € com a màxim.

El nou govern de la Diputació (el mateix que tenim a la resta d’administracions) ha decidit unificar les dues línies d’ajuts a que podíem accedir les entitats i deixar una única convocatòria. A més, ha decidit que en lloc de 3.000 € per línia seran 2.000 € pel conjunt de les dues línies; vol dir que dels 6.000 € que teníem com a màxim, ara seran 2.000 €. Dic com a màxim, perquè si abans, dels 6.000 € possibles en rebíem 2.000 €, ara haurem de passar amb 500 €.

Qui rep? Els de sempre

Qui ha rebut? Evidentment els de sempre: l’esport femení no professional, l’esport entre els col·lectius amb risc d’exclusió social i l’esport entre els discapacitats, és a dir: l’esport social.

Pares i mares, els que pugueu anar pagant, prepareu la cartera, la resta que faci el que pugui per trobar una alternativa, diferent del carrer, als seus fills. Pares i mares, creieu-me, el problema no és si tindrem a Girona esport professional o no, el veritable problema és que, com 30 anys enrere, la pràctica de l’esport serà únicament per a una minoria.

Entenc la situació econòmica actual, entenc que han d’haver retallades, el que no entenc és que s’abandoni el suport a totes aquelles entitats esportives dels nostres barris i ciutats, entitats gestionades altruistament pels propis pares i amb la única finalitat de fer de l’esport un element més de la formació dels nostres fills.

Miguel Garcia Veigas és secretari del Club Esportiu Santa Eugènia de Ter (CESET) i veí