Aquest mundial de futbol ha estat interessant. Ha funcionat a contra vent, pas a pas, la tempesta ha estat perfecta i hem vist la caiguda de les seleccions de haig standing. Això ha comportat que les grans figures, els mega cracks anessin caient d’una manera ferotge i una mica obscena. Una situació embolicada que els situava cada vegada més a dins d’una selva repleta d’impotència. No semblava que qualsevol d’aquests equips arribés a manar pel damunt dels altres amb la contundència d’un exèrcit regular i potent. Així, als VIP’s els ha tocat patir guerra de guerrilles. Quan Isco o qui sigui què sigui el crack de la selecció espanyola quedava desmuntat per la tossuderia russa i, després s’enfonsava Cristiano Ronaldo i també Messi, el Mundial es convertia en un gloriós cementiri: el dels Déus.

La caiguda de Neymar mereix que s’obri una peça separada

Costa entendre un jugador que tingui a tot el món pendent d’ell i es dediqui a fer el ridícul d’una manera tant generosa i espectacular. Neymar és un producte de l’època contemporània: ser una marca comercial potent no implica ni jugar molt bé o bé a seques. Guanya més la imatge que projecta que el que realment fa -en això Beckham ha estat el mestre. Neymar amb les seves penoses piscinades i gemecs s’ha fet un nom. Un nom que potser mai cap altre jugador no havia atresorat. A Espanya i a l’època de Maria Castanya hi va haver un jugador que gràcies als seus escarafalls es va fer popular una frase: tens més cuento que Calleja i és veu que en Calleja s’hi feia. Neymar ha seguit aquesta tradició. En el fons la vida no ha canviat tant i abans d’allò que se’n deia popular i era local ara se’n diu viral.

Durant la final, els comentaristes de la televisió anaven a favor de Croàcia, eren els mateixos que ens deien que Catalunya era massa petita per fer res al món del futbol. Com si res tingués a veure amb res.

La fcuking pilota d’or

S’explica que quan Florentino Pérez va parlar amb Neymar li va dir que aquesta apreciada pilota –el llamí que vol tastar qualsevol figura-, només la podria aconseguir al Real Madrid. A Neymar li va fer pillo -el Barça li havia robat aquesta peça de caça major- i ell, tot sol, ha tirat a la bassa un munt de grans expectatives perquè ha sorgit un tal Mbappé que apunta més lluny d’on ell mai no ha arribat. Impressionant. També corre la brama que quan Cristiano Ronaldo volia més diners -cobrar el mateix que Messi- ho argumentava dient que havia guanyat cinc pilotes d’or. Li van dir que baixés del burro perquè les darreres quatre les tenia gràcies a Florentino Pérez. Un cop s’ha desvinculat de la casa mare perd opcions. Ras i curt, ha fugit a la Juventus. Aquest any i pel fet que França ha guanyat el mundial, vist en primera sang, és molt possible que la pilota vagi a un francès. El premi l’organitza la revista francesa France Football o alguna semblant. S’acaba una època.

Sigui com sigui, qui ha fet millor futbol han estat els belgues. Queda enrere l’alegria del gran Vinicius de Moraes cantant a La Fusa que la copa del món era dels brasilers.