Segons que sembla, a finals d’any 2014 els gironins tindrem un pla estratègic amb l’objectiu d’aconseguir convertir la ciutat en un referent en recerca, innovació i gestió de l’aigua en l’àmbit urbà. Això és el que diuen que presentaran la UdG i l’Ajuntament.

La gestió de l’aigua és a Girona des de fa dècades una autèntica dejecció, una cagada, un desgavell i una barrila. Començant per la privatització i mercantilització del producte en mans de multinacionals; continuant per la presentació de projectes que després són exposicions que no res indiquen de mandat segons els regidors; passant, de fet, per la supressió de tres rius i una sèquia en favor de l’únic que interessa: l’Onyar en el tall que reflecteix les cases del riu!

El nostre estimat riu Güell, en una imatge d’arxiu del 6 de març de 2010, des del Pont del Dimoni, a l’altura del carrer Maçana FOTO: EL DIMONI

El Galligants se’l va carregar el Sr. Nadal i acòlits amb la variant. No baixa aigua gairebé mai; la llera és un gran pedrer ple de còdols i herbes seques. Hi ha hagut un abans i un després d’aquest riu, de les fonts i dels afluents d’ençà que l’exalcalde ens va plantificar si us plau per força la variant més inútil de totes les variants que es fan i es desfan. El Güell i la sèquia Monar se’ls va carregar el Sr. Nadal i acòlits, i abans alguns alcaldes més, convertint, un riu ben viu i una sèquia ben treballadora, en clavegueres obertes i corrents d’aigua subterranis. El Ter se l’han carregat tots i cadascun dels alcaldes de la ciutat que no han tingut ni nassos ni categoria política per aconseguir que hi baixi l’aigua pactada en el transvasament. La millor part del Ter desemboca a Barcelona. L’Onyar amb prou feines té aigua per mostrar-se digne…

Quins aqüífers?

Diu l’alcalde que cal anar als aqüífers. Quins aqüífers? Se’ls han carregat tots. Que no recorda el senyor Puigdemont els milions de litres que sortien del pàrquing de Santa Caterina? Que no recorda el milions i milions que es van anar dessecant del Parc Central? Tots els pàrquings hàbilment instal·lats al llarg de l’antiga muralla (Gran Via) han estat dessecats en allò que poguessin tenir d’aigua: plaça Jutjats, Constitució/Josep Pla, Santa Caterina, Salvador Espriu-Mercat. Hi afegeixi pàrquings privats, edificis nous i altres instal·lacions i ni amb el millor saurí de la tribu cheroqui armat amb una vareta de freixe hi trobarà res.

Una altra ximpleria

Ara es veu que d’Europa arriben diners per convertir l’Onyar en una espècie de Perpinyà en el tram que va de la plaça Catalunya fins a la Font del Rei. Això, senyor Puigdemont, ja es va provar. El riu s’ho va endur tot, i amb tanta planta l’aigua va pujar més. Però és que a més: com lliga això amb l’ACA? L’ACA fa uns anys va demanar que s’enderroqués la plaça Catalunya per elevar-la i permetre el correcte pas de les aigües. Què hi diu ara l’Agència? Que és que saben de bona font que ja no plourà mai més com abans? Això és un desgavell, no?

Parlem més d’aigua

S’acosta l’època en que les 300 piscines de Corte i Fama de la vila s’hauran d’omplir. S’ompliran a preu de cost? Gravarà d’alguna manera amb més impostos l’ús particular d’un bé comú? Ens embeinarem, si n’hi ha, les restriccions? Cal suposar que l’aigua de boca de totes les fonts públiques ja ha estat alliberada del neguit de les glaçades i que tot gironí i gironina s’hi pot abeurar. L’ordre de tancar-les va ser llastimosa. Cal esperar que totes ragin en condicions i potables. No féssim pas com a Salt, baluard dels Drets Humans, on les tanquen totes perquè els més necessitats no les puguin usar per beure i rentar-se.

El més interessant de l’aigua de Girona és que com no se’n té cap control ecològic ni sostenible i en els pròxim anys ens haurem begut en ampolletes els manantials i les fonts del Montseny, acabarem bevent amb tota naturalitat els nostres orins ben depurats.