DIARI DE GIRONA > Josep Niebla lamenta que amb diner públic es financi la fundació privada d’un artista gironí, el nom del qual no ha pronunciat, mentre Paco Torres Monsó, Emília Xargay o Enric Marquès estan mal o poc representats.

Niebla demana que el Museu dels Jueus
es posicioni sobre Palestina

L’artista Josep Niebla considera que el Museu d’Història dels Jueus de Girona hauria de posicionar-se sobre la situació a Palestina. Niebla, que avui dissabte (20 h) inaugurarà al centre cultural Can Quintana de Torroella de Montgrí l’exposició de pintura Mediterrània, pont de cultures, troba «impresentable que el Museu d’Història dels Jueus i un ajuntament d’esquerres com el de Girona no es posicionin» sobre l’esmentat conflicte.

L’exposició que avui inaugura consta d’una quinzena de pintures de gran format -una d’elles mesura 6×5 metres- que intenten reflectir la mar Mediterrània com a pont entre les diverses cultures però també «com a camí de conflictes».

Aquesta exposició, tota ella feta d’obra recent, aplega alguna de les teles que ja exhibides al Museu Marítim de Barcelona en un muntatge que incorporava algunes barques o pasteres usades pels immigrats, que no han viatjat a Torroella.

El qui va ser polític i durant molts anys director de la Fundació Miró, Francesc Vicens, farà el discurs inaugural.

La mostra també presenta obres relatives a la mar com a «origen de la vida i com a espai de goig», en paraules de l’artista, impulsor de la Fundació de Casavells (Baix Empordà) que porta el seu nom.

Aquesta és l’exposició individual de Niebla número 219. Les tres darreres les ha fet en museus: Museu d’Art Modern de Saragossa, Museu d’Art Modern del Caire i Museu d’Art de Mayen (Alemanya). L’artista assegura que ven molta més obra a Alemanya i Suïssa que no pas a Espanya.

Sobre el Fòrum de Barcelona, Niebla lamenta que hagin confós la cultura amb les masses: «Una conferència de Vargas Llosa pot ser molt interessant, però per a una minoria». Opina que Girona, efectivament, ha de tenir un Centre d’Art Contemporani, però no ha de ser com un museu, sinó un «espai actiu». «M’importa poc si es fa a Girona o Salt», afegeix.

Finalment, lamenta que amb diner públic es financi la fundació privada d’un artista gironí, el nom del qual no ha pronunciat, mentre Torres Monsó, Xargay o Enric Marquès estan mal o poc representats. [Diari de Girona]