L’escriptor Rafael Argullol, que tot just ara ha descobert Francesc Torres Monsó arran dels actes organitzats pel seu norantè aniversari, confiava fa poc al polític gironí Joaquim Nadal que el desconeixement d’una obra tan excepcional només podia explicar-se pel canibalisme de Barcelona o pel provincianisme de Girona. En terra de ningú, doncs, entre un continent de fúria i un altre de resignació, ha anat aflorant l’illa que habita aquest home essencialment lliure: bufonesc i terrible, entranyable i humil, probablement l’artista de 90 anys més jove del país. Almenys conserva prou l’esperit juvenil per haver-se prestat, els últims dos anys, al joc que li proposava el fotògraf Josep M. Oliveras: interpretar-se a si mateix, esdevenir “una imatge construïda”, a través d’una sèrie de retrats d’alta elaboració simbòlica, prou escenogràfics perquè l’artifici, alhora que subratlli, amagui, fins a extreure de les ombres de la representació la veritat més fonda.

El resultat és Torres Monsó. Una illa habitada, l’exposició que tots dos van inaugurar ahir a la Casa de Cultura de Girona i que captura l’artista en totes les seves facetes: el bufó, l’indignat, el descregut, l’irònic, el juganer, l’home sol. Oliveras, que ha dedicat des dels anys vuitanta diversos treballs a l’artista, s’ha servit de recursos teatrals i tècniques quasi artesanals per topografiar el mapa de l’illa torresmonsoniana, un lloc que es regeix essencialment per la llibertat, “aquesta gran cosa”, com diu sense cap aire de grandiloqüència l’artista mateix en un dels vídeos breus, a manera de poemes visuals, que també acompanyen les imatges. Hi ha complicitat i respecte, en aquesta sèrie sustentada en 25 anys de relació personal que ha permès que tots dos es reconeguin en el mirall de l’altre. Com afirma l’escriptor Lluís Muntada en un dels textos del catàleg, “hi ha una velada autobiografia sentimental de l’artista que fotografia l’artista per comprendre’s millor a si mateix”. Així que acaba sent cert, com va dir Torres Monsó fa temps a Oliveras: “Tu i jo ens hem trobat.” [El Punt Avui]