En Josep Jover Sabaté ens rep a l’EspaiSocial de Santa Eugènia de la Fundació Catalunya-La Pedrera de Girona a Santa Eugènia de Ter, on va exposar les seves fotos fa uns mesos. Un lloc situat a prop de la plaça del Barco, al bell mig de Santa Eugènia i ben paradigmàtic de la seva integració al poble. Unes fotos que va fer de ben jove, quan feia poc que s’havia mudat amb la seva família des de Sitges, on havia nascut, cap a Girona. A Girona, el seu pare -Ramon Jover- cambrer de professió, va instal·lar el seu propi negoci: el Bar Sport de la plaça del Vi. Posteriorment, en Josep, ja casat, se’n va anar a viure a un petit pis al barri de Sant Narcís fins que, en tenir la segona filla, es van traslladar a Santa Eugènia de Ter.

Josep Jover FOTO JOEL MEDIR i HEREU

En Josep va estudiar Comerç i Batxillerat Elemental. Va treballar a Banca Catalana, d’on va sortir “abans del daltabaix, que ja es veia a venir”. No s’hi sentia còmode a la banca “pel que té d’engany perpetu”. Un cop abandonat el món de la banca, va començar en el de la informàtica, que havia après de forma “autodidacta”. Primer es va dedicar a l’assessorament d’empreses i, posteriorment, va crear el seu propi negoci: Jover Informàtica, que va regentar fins que es va jubilar.

Xarxes socials i informàtica

Des del seu punt de vista, les xarxes socials són “una meravella”, ja que permeten tenir una comunicació instantània i “estalvia correu i paper”. I remarca que els problemes que se’n deriven són a causa “d’un ús deficient, però això ja és qüestió de la persona, no de la tecnologia”. Aquí també hi entra la mala educació, com ara “anar pel carrer tot el dia amb el mòbil o interrompre converses per agafar trucades… Això per a mi també és una deficiència d’educació”. Tot i això, creu que treballar sense informàtica actualment és impossible.

Referent als atacs informàtics, creu que tot això forma part d’una “lluita” entre les persones o institucions que creen els virus i les empreses que fabriquen els antivirus. I aquí és on ens adverteix d’enganys com els que trobem a la xarxa indicant-nos que cliquem a un determinat lloc i, suposadament, guanyarem alguna cosa. Un parany que permet els virus saltar els tallafocs. Un engany molt gran en què encara cau molta gent.

Fotografia d’autor

Una de les seves grans aficions des de ben petit ha estat la fotografia. Una afició que va començar quan el seu pare tenia el Bar Sport de la plaça del Vi de Girona. Un establiment que va esdevenir lloc de trobada d’un grup de fotògrafs molt importants de l’època com els germans Mendoza, el senyor Bohils o el senyor Cabello. Arran d’aquestes converses tan interessants sobre fotografia, Ramon Jover, es va anar aficionant a aquest art, i, fins i tot va participar en concursos de l’època. I el jovenet Josep -amb 13 o 14 anys- va començar a fer fotos amb el seu pare. Altres vegades “li agafava la màquina al meu pare i sortia a fer fotos per Girona, que són les fotos de l’exposició”. Les fotos les revelaven ells mateixos amb unes reveladores de blanc-i-negre i les anaven guardant en uns calaixos, “no es llençava mai cap fotografia”. Ara després de 50 anys i quan ja tenen un valor històric, en Josep ha decidit exposar-les, abans -diu- només eren fotos d’un nen. Unes fotos que podem tornar a veure el setembre -en el marc de la Festa Major eugenienca- a Can Ninetes -del 7 al 30 de setembre-. Una d’aquestes fotos, li va valdre el Primer Premi de Fotografia Històrica de Girona.

En Josep ens explica que, des del seu punt de vista, hi ha dos tipus de fotografies: “la fotografia tècnica, perfecte, de gran qualitat fotogràfica, i després hi ha la fotografia artística, que no té per què ser tècnicament perfecte, fins i tot els fotògrafs poden buscar unes determinades imperfeccions com ara unes distorsions que combinin llums, colors… Perquè estan buscant expressar un sentiment”. Defensa que “la fotografia és captar el moment, i el moment surt quan menys t’ho esperes. Per tant, qualsevol aparell que portis a sobre per captar aquell moment és útil, ja que aquell instant passarà i potser no el trobaràs mai més”. Ja se sap que no pots anar sempre amb una gran càmera. En aquest sentit, evoca l’època en què “havies de calcular el diafragma, havies de posar-li tots els paràmetres a mà i si no en sabies prou, havies de tenir l’ajuda d’un fotòmetre, que era un aparell que t’indicava quan havies de tirar i, a vegades, la foto sortia bé…”. Ara, en Josep fa les fotos amb una càmera de butxaca “superautomàtica” molt “ordinària”, que li permet accedir a aquella imatge que se li presenta inesperadament.

Girona ens emociona

Tot sovint, en Josep penja fotografies a la xarxa com les del grup Girona ens emociona de facebook, del qual n’és un dels fundadors. Un grup que va crear juntament amb Esperança de Quintana, Antoni Bordas i Dolors Vilamitjana amb l’objectiu de “penjar fotos de Girona”. En Josep va ser l’encarregat de posar les normes perquè la pàgina funcionés bé. Unes bases de sentit comú com “no posar més de cinc fotos al dia o guardar decòrum amb les paraules, respectar el que diu un i el que diu l’altre…”.

També ens parla dels problemes amb els drets d’autor de les fotos a la xarxa. Per a ell, aquests problemes es deuen al fet que “les males pràctiques estan a tot arreu. El lladronici permet que tu puguis fer una foto i algú te l’agafi i digui que és seva. Un fet que és molt difícil de demostrar i de denunciar”. I aquí remarca que té amics fotògrafs molt enfadats per aquest tema com en Fernando Vecino o en Josep Maria Alegre, que, fins i tot, posen marques d’aigua a les fotografies perquè no es puguin copiar, però això provoca que perdin qualitat.

En Josep, ja jubilat de la seva feina d’informàtic, encara continua fent fotos. Surt de casa seva, agafa la seva petita càmera, i fa fotos de Santa Eugènia de Ter i capta els moments que tan bé defineix com aquell instant que no vol deixar escapar.