![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Mare Nostrum – Vingueren del mar és el nom que porta la instal·lació de Jofre al Museu de la Mediterrània-Can Quintana de Torroella de Montgrí que resta oberta des del 20 d’octubre fins al 24 de novembre.
Jofre Sebastian Torres, que va ser professor de dibuix a l’IES el curs passat, és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i amb exposicions arreu de l’Estat Espanyol, França, Holanda, Anglaterra, Itàlia, Estats Units i Canadà, mostra la seva visió particular del Mediterrani com a element físic i a la vegada el que representa aquesta mar a nivell conceptual pels que la gaudim amb la idiosincràsia que ens caracteritza.
La instal·lació consta de 23 caixes que contenen residus de la nostra societat trobats a la platja; llaunes, joguines, aplicadors de tàmpax, restes d’embarcacions, productes d’una evolució qüestionable, que es contraposen amb dibuixos dels ambaixadors de la nostra evolució, com alfabets fenicis i grecs, àmfores romanes, numeracions àrabs i pasteres, etc… Remarcat per una sèrie de gravats que fan referència a aquesta cultura clàssica, bressol de la Mediterrània.
Mare Nostrum – Vingueren del mar fa referència a tot allò que, la Mediterrània -una mar entre terres- ens ha portat i aportat. Un medi natural difícil de subjugar on la història ens ha mostrat la necessitat d’utilitzar-lo com a nexe d’unió entre pobles.
La primera nau que inicià el camí fou Argos capitanejada per Jàson. Més tard, Homer cantaria les gestes dels aqueus que anaren a Troia a recuperar Helena. Eneas fugint d’aquella devastació naufragaria a les costes de Cartago. Així s’inicià un camí sense fi de corriols i senders per la mar que no tindria aturador fins als nostres dies.
Un món en constant moviment on els naufragis continuen essent presents a les nostres costes i on la mar és, sens dubte, aquell espai en què podem observar la nostra emergent societat. Des d’allà, sempre vingueren del mar.