Temps de Flors 2018 a Santa Eugènia de Ter: el pont del Dimoni de flors, instal·lat a la rotonda dels Maristes – ctra. de Santa Eugènia, a iniciativa de l’associació de Comerciants de Santa Eugènia de Ter FOTO: ELDIMONI.COM

Des de fa un munt d’anys les escoles es dediquen a vendre tot el que volen per poder recaptar diners per a les excursions de final de curs, en els últims anys no n’han tingut prou en vendre roses per Sant Jordi, sinó que venen ponsèties i remets de vesc (muérdago) per Nadal, berenars, calendaris, creps, biquinis, iogurts gelats i un llarg etcètera.

S’han introduït en el món del comerç, això sí sense pagar impostos a l’Ajuntament de Girona com ara la taxa s’escombraries -entre d’altres- i molt menys donar-se d’alta com a activitat econòmica i -com no!- d’alta a la Seguretat Social, en fi, tot en negre.

Però, què passa amb els comerços de Girona?

Doncs aquests tenen que pagar la taxa d’obertura, projectes d’arquitectes en quan es tracti de productes alimentaris, que si una cambra frigorífica de fred, que si una cambra per als congelats, que si campanes extractores, que si el carnet de manipulador d’aliments i un llarg etc… i no diguem que han de pagar per tenir un rètol, per tenir expositors o taules a l’exterior, per disposar de tendals, i no et deixis res, que ràpidament et bé una sanció econòmica per part de l’Ajuntament. Per això sí que són ràpids i eficaços.

I per no dir de les continues inspeccions per part de Treball, Sanitat i Hisenda, que per descomptat sempre troben quelcom incorrecte, i apa! ja tens la multa de torn.

I no diguem de l’esforç, tan físic, mental i econòmic que comporta aixecar un negoci del no res, si passes el primer any, ja és tot un miracle. Només heu de fer un vol per qualsevol carrer i us adonareu que no paren d’obrir i encara més, de tancar negocis, i la de locals buits que hi han per tota la ciutat de Girona.

Doncs imagineu la indignació que comporta veure com els ajuntaments, i les administracions públiques, fan la vista grossa envers a la venda de productes que venen les escoles, tot dient que és sense ànim de lucre, que és per als nens i nenes.

I els comerciants, què no tenim fills?

I els comerciants, què no tenim fills i filles?, què no tenim famílies que mantenir?!, no crec que donar de menjar i tenir un habitatge on viure sigui amb ànim de lucre.

Tan és, que més dona!, seguim deixant que l’Ajuntament faci la vista grossa, doncs potser serà hora de que els comerciants ens revelem i deixem de pagar a tothom, a veure que els hi semblaria a les administracions.

Ja és hora de que les escoles deixin de fer de comerciants, que es dediquin a l’ensenyança, a millorar tot lo millorable, a fomentar el respecte envers els comerciants, tal com els professors i directors volen per a ells… Respecte, respecte i respecte.