Tinc ben present el dia que vaig conèixer en Miquel. Un dia de maig de 2006, a mitja tarda em vaig deixar caure a casa seva, a Quart. He de dir que no sabíem gaire res l’un de l’altre. Jo el coneixia d’haver llegit Exploracions (notes i converses de literatura). Un llibre esplèndid! M’havia semblat un llibre molt interessant i vaig pensar que valdria la pena organitzar una tertúlia, activitat iniciada feia poc, al Club de lectura del barri de Sant Narcís, comptant amb la seva presència. La idea era organitzar-ne unes quantes amb escriptors propers, de casa. Vaig comentar-ho a en Quim Curbet, amic i editor del llibre, i em va dir que li proposés.

– No cal que el truquis, em va dir, si és a casa et rebrà.

Efectivament, era a casa i em va rebre. Després de les presentacions em va convidar a passar. Va ser una rebuda impactant. Em va fer entrar en una habitació gran i fosca on només la làmpada de sobretaula il·luminava una part d’una taula plena de llibres i papers, col·locats en un ordre perfecte. Vam seure. De mica en mica la vista es va anar habituant a la poca llum i en la penombra vaig poder adonar-me que ens trobàvem al seu despatx-biblioteca. Li vaig explicar la meva proposta. Encara no havia tingut temps d’acabar, ja em va dir que si. La cita era pel 30 de juny.

	Gil, Pairolí i Curbet al cívic Sant Narcís

I el 30 de juny de 2006 vàrem fer la tertúlia. No varem parlar només d’Exploracions…, sinó que ens va fer un interessant recorregut per la seva obra literària. Un bon nombre de amigues i amics varem conèixer així, de prop, un escriptor del que en desconeixíem moltes coses.

Aquest primer contacte va ser l’inici d’una relació molt més estreta. El vam convidar a un parell de trobades del Club de lectura per comentar Cera i El manuscrit de Virgili. Un temps després, va ser jurat del Premi de Narrativa Sant Narcís. Fa uns mesos havíem fet plans per una nova trobada per parlar del seu darrer llibre-dietari Octubre, llibre que llegirem el curs vinent, malgrat no poder comptar amb la seva companyia.

I encara tinc ben present com li va agradar que per a la meva participació en una edició de les 12 hores de lectura viva i participada, que organitza l’Associació d’Amics del Museu d’Art, hagués triat per llegir, just en el lloc on ho situa la novel·la, el Punt de trobada de la Rambla, les primeres planes de Cera.

La meva relació amb en Miquel ha estat curta, massa curta, però intensa. La seva obra serà un referent permanent i ens queda com a testimoni de la seva saviesa, de la seva amistat i de la seva generositat. La dedicatòria que em va escriure a Cera, “Per a en Lluís, en agraïment per tot el que fas pels lectors i la lectura. Amb l’amistat d’en Miquel”, serà un recordatori constant i encoratjador.

Lluís Gil Aban és coordinador del Club de lectura Sant Narcís de l’Associació de Veïns

:: MIQUEL PAIROLÍ
> Teló