Eusebio, ets perseverança

La xafogor d’aquest final d’agost es va intensificar dimecres a l’hora de dinar quan vaig rebre la noticia que l’Eusebio Lavado havia mort en un accident de trànsit a la maleïda variant de Sant Daniel. Maleïda trampa viària. Em va trasbalsar. Ràpidament el cor se’m va accelerar, els ulls humitejar i el cap es va posar a encapsular les estones compartides amb ell. Per no perdre-les. En el meu cas, com en el de molta altra gent, els moments amb l’Eusebio són sinònim de Mas Ramada, el seu barri situat en allò que anomena Girona Est. Amb l’Eusebio hem  recorregut el barri, ens ha explicat cadascun dels detalls i les reivindicacions que tenen, hem fet tot i més perquè la passera sobre l’Onyar fos un espai transitable digne que ajudés a recosir la ciutat i donés entrada i sortida al barri amb el Parc Tecnològic i Montilivi i hem participat dels actes de l’1 de Maig i de la Festa Major que ell sempre ha coorganitzat amb passió, responsabilitat i ganes. Nosaltres ho hem fet com a CUP, però l’Eusebio ho ha fet amb tothom qui ha mostrat tan sols un polsim d’interès pel barri. Un interès que, malauradament, no era gaire generalitzat. L’Eusebio és vida en estat pur i ara la mort ens l’ha furtat. L’Eusebio és perseverança, lluita i dignitat. És calma i fermesa. És sinceritat. És diàleg amb els veïns i veïnes del barri perquè expressin tot el que sentin. És coordinació amb la resta de barris per acabar amb aquesta Girona hipercentralitzada que oblida permanentment i sistemàtica la perifèria que no “emociona” als estàndards del capital. És, en definitiva, exemple d’activisme. Una formigueta que tan sols busca deixar un món millor. Perquè, a més a més, l’Eusebio no només reivindicava i compartia tot allò que passava al barri de Mas Ramada i als del voltant sinó que feia i molt al seu barri cada dia. Recordo, per exemple, com explicava amb un somriure que des de feia un temps el projecte de futbol base que impulsava al sector estava servint per generar espais de convivència imprescindibles entre mainada de procedència molt diversa. L’Eusebio, doncs, també transforma des de l’educació. Educació en l’esport, en l’associacionisme i en la lluita social i política, pilars de qualsevol societat democràtica. I així ho va expressar a les jornades sobre Educació i Girona Est que vam organitzar com a CUP i que no es va voler perdre. Ell és paradigma  que tot sembla impossible fins que passa. Sí, tot. I com que l’Eusebio sempre serà en el record de la ciutat i, especialment, dels activistes veïnals i de Mas Ramada, el millor que podrem fer per ell, a partir d’ara que ja no hi és, és que Girona deixi de mirar-se únicament el melic de la Catedral i es comenci a vertebrar, de veritat i sense subterfugis, de fora cap a dins. I que ho fem mentre anem amb bici per tot el carrer del Carme. Aquest seria, sens dubte, el millor homenatge. Gràcies, Eusebio, el teu mestratge no se l’endurà el vent.

Lluc Salellas i Vilar, regidor de la CUP-Crida per Girona

Al migdia de dimecres es va anar estenent la notícia colpidora de la mort inesperada, víctima d’accident de trànsit, de l’Eusebio Lavado, el nostre company de Mas Ramada, lluitador perseverant al seu barri i al conjunt de la ciutat. Sempre s’ha destacat pel seu afany d’integrar tant Mas Ramada com els barris veïns del Sector Est al conjunt de la ciutat de Girona.

És destacable la seva lluita per connectar el sector amb l’altre costat del riu Onyar mitjançant un pont de vianants de debò on ara hi ha una passera precària.

Trobarem a faltar la seva constància i humilitat tan necessàries per tirar endavant l’associacionisme. L’Eusebio era el president de l’Associació de Veïns de Mas Ramada. Des de la Federació de Veïns de Girona (FAVGi) volem donar suport a la seva família i als seus amics i veïns.

Josep Maria Castanyer Darnés, president de la FAVGi

In  memoriam

Una pèrdua és sempre difícil de pair i si aquelles persones que marxen del nostre costat sobretot ho fan aviat i sobtadament, encara més. És molt fàcil caure en els tòpics de lloar els que moren i fer-ne un record perfecte, irreal, però en aquest cas no cal fer cap esforç per trobar valors humans únics i remarcables a destacar. Els nostres camins varen coincidir quan jo, recent tornada a Girona, vaig començar a assistir a la Mesa d’Entitats en nom de la PAH.

De seguida em varen enganxar les seves maneres suaus que no amagaven, però, una persona de profunds principis, convençut que un/a habitant de Girona havia de tenir les mateixes oportunitats, serveis i tracte visqués on visqués de la nostra ciutat.

Aquesta determinació, acompanyada de treball incansable i constant, un profund respecte per a tothom i una passió i amor pels seus han fet que avui, sense haver d’inflar el que sentim ni una mica, ens faci sentir una gran tristesa per la teva pèrdua.

Et recordarem i recordarem la teva lluita, fent que el teu somni d’una Girona Est com un barri més, cuidat, integrat, conegut i que els gironins sentin amb orgull, sigui també el nostre somni. Crec que t’ho devem tots i que et faria molt feliç.

No vull caure en el sentiment d’injustícia per la teva marxa, estic segura que tu miraries d’animar-nos i aconseguiries endolcir una mica aquest dia amb el teu somriure discret, honest i sincer.

Fins sempre, Eusebio!

Eugènia Pascual i Puig, ICV-EUiA Girona

Mas Ramada, seguirà la lluita

Vaig conèixer l’Eusebio Lavado a l’aparcament del tanatori. Havíem parlat diversos cops per telèfon, però ell, com a president de l’associació de veïns de Mas Ramada, volia que conegués el barri de primera mà. Un barri que jo, gironina de l’Eixample, no havia trepitjat mai i amb prou feines sabia situar al mapa. Aquell matí, l’Eusebio em va portar per tots els racons de Mas Ramada, per tal que veiés per mi mateixa les reivindicacions d’aquest barri de la Girona oblidada: la necessitat d’un pont per creuar el riu i connectar amb la Creueta, el carril bici del carrer del Carme per poder anar de Girona est al centre, la necessitat imperiosa de més neteja i seguretat… A partir de llavors, el contacte va ser relativament freqüent. L’Eusebio no perdia ni mitja oportunitat per defensar el barri que tant estimava, i no dubtava a insistir perquè els mitjans ens féssim ressò de la seva festa major, de la bicicletada reivindicativa de l’1 de maig, de l’estat de deixadesa en què tenia l’ajuntament el barri… Mas Ramada, temps de lluita era el seu lema, tot recordant que Girona Est existeix malgrat no formar part de la Girona de postal. I malgrat que era molt crític amb l’administració i també amb els mitjans, cosa que em feia emprenyar, era impossible enfadar-se amb ell. El seu somriure i la seva bonhomia ho impedien. Mas Ramada i Girona ploren la seva pèrdua, per no parlar de familiars i amics. Però no pateixis, Eusebio. Estic segura que els teus veïns seguiran lluitant per dignificar un barri que portarà per sempre la teva empremta. Descansa en pau.

Laura Fanals, periodista  al Diari de Girona