Santa Eugènia de Ter ha de reconciliar-se amb l’entorn
i trobar una formula per conciliar tres espais que permetin
deconstruir l’actual situació i crear-ne una de nova

Mai em cansaré de repetir que els humans necessitem sentir-nos identificats amb un territori, un paisatge, una història o algun referent. És una constant al llarg de la història la nostra adhesió al territori físic, cultural o històric, i això no té res a veure ni amb pàtries ni amb banderes, la cosa va molt més enllà.

El problema és que la dimensió urbana sovint ho acapara tot i la vida urbana ha tendit a desterritorialitzar-nos i escindir-nos de l’entorn i el paisatge. Per això crec que la societat civil ha de fer un replantejament i un exercici de reconnexió amb el territori i l’entorn.

I és clar, Santa Eugènia de Ter és un espai ideal per relligar tres elements com son les hortes de Santa Eugènia, la riba del Ter i el propi sector, que viu massa d’esquenes a un espai que resisteix la pressió urbanística i es nega a ser engolit per l’asfalt i els cotxes.

L’espai que hi ha a prop de la zona de la fàbrica Marfà ha de ser dignificat, renaturalitzat i reintegrat a la sèquia. Recuperar-lo com a espai d’esbarjo per donar més qualitat de vida i educació ambiental a un veïnatge que necessita més oxigen, aire net i tranquil·litat. I la zona de riba del Ter ha de ser ampliada, potenciada i acostada al nucli urbà. Un bosc de ribera tant espectacular com el que tenim a la zona eugenienca del Ter té infinites potencialitats educatives.

I les hortes que tenim a Santa Eugènia són un tresor. Un focus de producció d’aliments i una escola a l’aire lliure. Un autèntic mur de contenció contra l’especulació urbanística, un corredor biològic, refugi de flora i fauna i una zona d’esbarjo fantàstica que cal reivindicar permanentment.

L’estimada Monar, a Girona, una pena FOTO: ELDIMONI.COM

La Monar, amagada i deixada

Menció a part mereix la sèquia Monar, una artèria fluvial amb segles d’història i intensos aprofitaments. La tenim massa amagada i deixada. Senyalitzar-la, restituir-la, integrar-la a Santa Eugènia i reivindicar-la ens ajudaria a ser més conscients del nostre entorn i per tant a implicar-nos més.

Potenciar la riba del Ter, restituir la sèquia, protegir les hortes i pacificar de trànsit de Santa Eugènia tot apropant-lo a aquest magnífic conjunt natural-cultural és una assignatura pendent que no només l’Ajuntament de Girona hauria d’impulsar sinó que hauria de ser una reivindicació i tasca diària de tots i cadascú dels eugeniencs i eugenienques. El Pla Especial de les Hortes, encallat als calaixos de la burocràcia, no és una eina suficient per impulsar accions i cal més múscul social que tiri del carro.

Penso que cal deconstruir l’actual i excessiva artificialització de Santa Eugènia de Ter i reintegrar l’actual barri al territori tot reconstruint un nou relat de vincle i relació amb l’entorn natural. Cal explorar nous camins que ens allunyin de les visions antropocèntriques que han dominat les relacions humans-territori i ens acostin a una nova relació més respectuosa amb el territori, els ecosistemes, el clima i l’entorn on vivim.