Estem aquí per retre homenatge a Leonor Joher Besalú, una dona exemplar i una vida exemplificadora. La seva existència és un compendi de la història contemporània recent d’aquest país. Neix un any, el 1936, en que esclata la Guerra civil espanyola, que marcarà l’esdevenir de generacions de catalanes fins els nostres dies.

De ben jove ve a Girona. És un temps on un món rural sobrepoblat i necessitat d’expulsar mà d’obra per reconvertir-se, envia bona part de la seva població a les zones urbanes. A les ciutats conflueix l’emigració des d’aquelles zones rural i més empobrides de Catalunya amb l’emigració de les zones agràries més empobrides de l’Estat espanyol.

Leo Joher i Besalú, veïna eugenial

Ambdues emigracions conformaran les classes populars d’aquest país, destinades de vegades a trobar-se i altres, a viure d’esquenes.

La Leonor representa la trobada d’aquest dos mons, que allunyats dels seus llocs d’origen ha de configurar la nova ciutat, construir el teixit social, humà, cultural i convivencial de la ciutat que es va fent, en barris de nova construcció, edificats sovint de manera precipitada i poc humanitzada, sota els signes de la repressió política que impedia la reversió del fets.

Leonor forma part d’una generació de catalanes que va patir la manca d’oportunitats tradicional a la que estava sotmesa la dona, destinada a ocupar un rol supeditat a la llar.

Ponts de comunicació i convivència

Ella ho combat tot, des de la seva modèstia de dona treballadora, des de la seva grandesa de ciutadana exemplar, participa en el fet associatiu, defensa els interessos de les classes populars, es troba amb els nouvinguts immigrats a la ciutat com ella establint ponts de comunicació i convivència, ajuda a configurar una ciutat millor. És un exemple de ciutadana, de dona exemplar, generosa, de la persona que fa que tot nosaltres siguem millors; perquè hi ha persones que ens fan millors a tots plegats. Què seriem sense elles, sense el seu exemple i abnegació? Elles representen el millor de la ciutat i les hem de recordar amb un homenatge constant, gravat a la paret, però també en el nostre cor i la nostra ment.

És aquest acte el moment en que la ciutat rendeix homenatge a la Leonor, a totes les Leonors, que fan la història, perquè la història és de les dones i dels homes que lluiten cada dia, a la feina, a l’associació, al treball, a tot arreu… aquesta és la història de veritat, la que paga la pena explicar, la que paga la pena recordar.

Parafrasejant Bertolt Brecht, a la manera femenina, us dic “que hi ha dones que lluiten un dia i són bones, i altres que lluiten un any i són millors. N’hi ha també que lluiten molts anys i són molt bones. Però n’hi ha que lluiten tota la vida, aquestes són les imprescindibles”.

Així doncs, amb aquest acte commemorem l’existència d’una dona imprescindible, la Leonor, i li rendim homenatge, perquè quedi en la memòria col·lectiva d’aquest barri i aquesta ciutat per sempre més.

Avui tenim el plaer de presentar aquesta nova plaça que duu el seu nom perquè serveixi d’inspiració i motivació per a totes les dones lluitadores, treballadores i comprometes: imprescindibles.

Marta Madrenas i Mir és tinenta d’alcalde de Promoció i Ocupació de l’Ajuntament de Girona
i regidora delegada per a Santa Eugènia·Can Gibert del Pla·Mas Xirgu