Les coses no passen perquè sí. No s’arriba a una situació límit si abans no s’han desencadenat, en cadena, tot un seguit de processos, d’esdeveniments, que expliquen –a posteriori– a químics, filòsofs, metges, historiadors, geòlegs, demògrafs, estadístics, detectius… quin motiu o motius, quins han estat els prolegòmens, que han provocat l’esclat sobtat de tal o qual fenomen puntual (que pot perllongar-se dècades o segles: un minut en la història de la humanitat).

Després, totes les disciplines del saber teoritzen -a la universitat?- afirmant que ja estava contemplat aquest nou escenari i tothom assevera que donades les premisses analitzades a pilota passada era evident que amb la concatenació d’aquells esdeveniment s’arribaria a aquest panorama. És el que els tauròmacs en dirien a toro pasado.

No podia ser de cap de les maneres que, d’Haití, cap dels nostres estudiosos (o dels nostres telenyecos generalistes) passi de puntetes o passi, senzillament, de preguntar-se com és que aquest país caribeny no acaba mai de sortir-se’n d’una que ja està immers en una altra de pitjor que vaticina una de nova i més terrorífica que l’anterior.

Totes les dades econòmiques, de qualitat democràtica i corrupció, l’índex de pobresa i analfabetisme, de renda per càpita, de serveis mèdics a la població, d’esperança de vida, de dependència al FMI i al Banc Mundial són colpidores… i pel que fa a les naturals, totes i les pitjors catàstrofes: terratrèmol sobre terratrèmol: còlera! Segons el darrer índex de desenvolupament humà publicat pel Pla de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD, 2015) i recollit en la nova edició del mapa de Peters editat per la Comissió de l’Agenda Llatinoamericana de Girona, Haití ocupa la posició 163 sobre el total de 188 països/estat actuals a la Terra.

Si no fos poc, la Federació Espanyola de Futbol s’apropia de 220.000 € destinats a la construcció d’una escola d’aquest esport a la illa como resposta solidària al sisme de 2010, no a l’últim i pel que ja no hem fet res, ni nosaltres ni la darrera exmetròpoli, la grandeur de l’Holande es fa petita i s’arronsa quan no es tracta de bombardejar. Què fàcil que és llançar la bomba i amagar la mà!

De la saga mafiosa i terrorista dels Papa Doc (1957-1986) a la primitiva La Española, de les ocupacions ianquis anteriors i dels cops d’estat posteriors deixo que ho busqueu a google o que aneu a una biblioteca presencial (què bé que s’hi està!): ens podem morir de riure del festival de Sitges.

Haití està pagant l’haver estat la primera colònia americana en protagonitzar una revolució (1791), la primera en abolir l’esclavitud (1793) i la primera llatinoamericana en proclamar la seva independència (1804). Haití és el primer exemple universal en que una rebel·lió d’esclaus triomfa, aboleix la tracta de persones i s’emancipa. Encara ho estan pagant!