Hauríem de convenir que la immensa majoria dels autoanomenats entesos no en tenen ni idea. Ni d’això, ni d’allò, ni de res. De doctors, ja no en té ni l’església. De profetes, cap. D’estudiosos, menys. Que surtin per la tele, l’excepció. Repetidors del discurs únic, la majoria.

Feu l’estudi de camp. Qui va preveure l’abast de la crisi? (Bé, Arcadi Oliveras, sí). Qui va estudiar l’evolució de la demografia a les dues ribes de la Mediterrània i les seves conseqüències? (Bo, Anna Cabré, sí). Qui va trencar la monotonia dels opinadors? (Ep!, Josep Maria Terricabras, sí). Qui ha recuperat l’autèntic periodisme? (Clic, Wikileaks, sí). Qui ha repensat l’escola? (Bé, Xavier Besalú, sí). Qui ha posat la solidaritat solidària en primer pla? (Pere Casàldaliga, sí)…

Seguint la política d’aprimar la suposada administració de les coses -ara que els seus contribuents hem esgotat la superfície del cinturó per continuar fent-hi forats-, la sopa immunda de lletres i sigles (G7, G8, G20, FMI, BM, OCDE, ALCA, OPEP, OTAN, UE, ONU) que suren en el plat de sang i llàgrimes que són les realitats que tenim damunt la taula i que els poderosos amaguen sota la catifa, els simuladors de qualitats i de sentiments que no tenen es dissolen i reagrupen -ara ja descaradament- reunits a l’Hermètica Internacional Preocupada Obsessivament per Construir Règims Infectes i Tot per Engreixar Sous. Les agrupacions locals són la base.

hipòcrita adj. i m. i f.
1 Que usa d’hipocresia.
2 adj. Que implica hipocresia.
[Optimot, consultes lingüístiques]

hipocresia f.
Simulació de qualitats i de sentiments que hom no té.
[Optimot, consultes lingüístiques]