L’Ajuntament de Girona va fer un pas més, ahir, per reconèixer l’aportació que va suposar per a la ciutat l’annexió, ara fa 50 anys, dels antics municipis de de Ter, Sant Daniel i Palau-sacosta. Per recordar aquest fet, l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va presidir un acte institucional al Saló de Descans del Teatre Municipal, ahir -diumenge- al matí, coincidint amb el dia que es complia el mig segle d’una annexió forçada i que va tenir l’oposició d’aquests nuclis.
No en va, Puigdemont va adoptar el compromís per elaborar de manera conjunta amb les associacions de veïns “una agenda de reconciliació que serveixi com a pagament del deute històric i que sigui clara i palpable”. L’oposició que recullen els llibres d’actes del 1963 no va impedir que els tres pobles acabessin annexionats a la ciutat. Per això, Puigdemont va qualificar el fet “d’acte injust” i va fer una crida perquè el reconeixement d’ahir pervisqui “més enllà dels aniversaris rodons per rescatar l’amnèsia col·lectiva de la importància que va suposar per a Girona l’annexió d’aquests pobles”.
El consistori complia així amb el compromís adquirit en l’aprovació d’una moció en què els tres pobles reivindicaven que se’ls reconegués més i es trenqués la llunyania que encara senten de la plaça del Vi.
Mantenir la identitat
El president de l’Associació de Veïns de Sant Daniel, Rafel Travé, va enaltir “el gran sentiment d’independència” que sempre ha perviscut al voltant del monestir mil·lenari i va reclamar que “hi hagi diàleg, convivència i reconeixement” amb la resta de la ciutat. Des de, Ramon Macaya va situar el recuperació del com un símbol identitari clau, així com la necessitat de deixar de viure d’esquena al Ter i la voluntat de “participar en l’autogovern del barri”. El president dels veïns de Palau-sacosta, Romà Monreal, va fer un prec “perquè això d’avui no sigui flor d’un dia i comencem a treballar junts i es respectin, recuperin i promoguin els símbols d’identitat dels nostres pobles”. [El Punt Avui]