Soc dels convençuts que comentar les deficiències observades en la nostra ciutat (Girona) és un dret i, alhora, un deure de ciutadania. Ara, no tracto d’apuntar temes de gran importància, cosa reservada a la competència tècnica dels qui tenen encomanada aquesta tasca.

Són, els meus, uns detalls que passant amb cotxe no es veuen, però sí que produeixen un cert grau d’interès per als qui anem a peu i seguim, sovint, rutes repetitives. Vaig al gra:

Plaques: “Carrer del Mestre Francesc Civil”. S’hi llegeix “Carrer DE Mestre Francesc Civil”. Una altra: “Carrer del Riu Güell”, cantonada del Col·legi dit Groc (Santa Eugènia). Hi diu “Carrer del riu GUELL“. La dièresi és un signe de puntuació que cal usar, quan toqui.

Deixadesa: a la zona nord de l’estació del tren i del carrer de Pierre Villar, hi ha un porxo al terra del qual hi ha molt de tot i res d’agradable: llaunes, cartrons, papers, plàstics, restes de menjar, herbes que s’han mort… I seguint el passeig, al peu dels habitatges, hi ha tal quantitat de pols i terra que exigeix una neteja urgent i periòdica. Tota la zona té un comú denominador: lamentable.

Fa poc, vàrem fer, amb un grup d’amics, una passejada per les muralles. Dona gust de fer-ho. La bellesa de Girona queda potenciada per l’acurada neteja d’aquest lloc de passeig.

Com es veu, són les dues cares d’una mateixa moneda: Girona.