Amb motiu de la inauguració de la fotoexposició Agermanaments Girona-Bluefields-Farsia de dijous -6 de febrer- a Can Ninetes, El Dimoni Solidari ha tingut l’ocasió de fer petar la xerrada amb el veí de la Marfà Sebas Parra que finalment, per una indisposició d’última hora, no va poder intervenir tal i com estava anunciat. Parra ens comenta algunes idees que pensava comunicar: d’entrada, les dades d’una enquesta de Metroscopia encarregada per Planeta Futuro i publicada el mateix dijous que mostra com un 81% de les entrevistades opina que Espanya ha d’implicar-se de forma significativa en l’ajuda al desenvolupament perquè “és un deure moral i ajuda a construir un món més just i sostenible”. Malgrat això, l’AOD, Ajuda Oficial al Desenvolupament, de 2012 és un 49’7% inferior a la de l’any anterior, i des de 2009 s’han retallat un 70% els pressupostos destinats a l’AOD, retallades superiors a les de Grècia, Portugal i Itàlia, per exemple…”

“Avui” -diu Sebas Parra- “el panorama es desolador: es destina un 0’2% de la Renda Nacional Bruta a l’AOD, més o menys el mateix percentatge que en 1981 i molt lluny del 0’7% recomanat fa un piló d’anys per Nacions Unides… a casa nostra ni això; s’han desmantellat les polítiques públiques en matèria de cooperació per al desenvolupament i només els ajuntaments mantenen el tipus. I, en aquest sentit, cal destacar que Girona és tot un exemple, una insòlita i didàctica excepció…” “Aquest panorama” -continuava dient- “ens porta a un parell d’interrogants: l’anomenada crisi i l’augment de la pobresa justifica les retallades en l’AOD? Té sentit continuar mirant cap a Farsia o cap a Bluefields? Perquè si fos que si voldria dir que només quan ens sobren els diners, que només els rics poden ser solidaris… o no serà que la solidaritat és un valor, una actitud, una forma de vida que no te res a veure amb els diners?”

El Dimoni Solidari va copsar clarament la reivindicació de Parra per aquesta segona opció que implica difondre, sensibilitzar i educar els valors implícits a la solidaritat internacionalista, o sigui a la solidaritat sense fronteres ni matisos de cap mena, i la necessitat de treballar per la consideració dels agermanaments com a una font d’ensenyances i valors solidaris més enllà d’altres consideracions, especialment de les econòmiques.