No voldria aixecar falsos testimonis, però aquesta maquinària tan potent i sorollosa que treballa al Parc Central per a la futura estació del TAV funciona durant moltes i moltes hores. I quan una màquina funciona tantes hores, se sol escalfar. I potser -només potser- es pot presumptament produir un incendi.

És clar que l’incendi que s’ha efectivament declarat pot tenir moltes altres causes. Això ho han d’aclarir els experts, no solament per impedir futurs casos semblants, sinó per prevenir desgràcies personals, que aquesta vegada no s’han produït, per sort de tothom.

I ara, a que ningú no se li acudi pensar que, vist que «només es va queixar un veí la nit que feien proves de soroll», s’haguessin decidit a fer proves de foc més dures. No: un incendi és una cosa molt seriosa com per fer-ne sarcasme. Però aprofito aquest desafortunat incident per replicar al Sr. Joan Pluma que els veïns no ens vàrem queixar en el seu moment perquè ja n’estem tips, de queixes que no van enlloc (vegeu l’article de Xavier Reyner en aquest mateix mitjà). Hauria variat alguna cosa que s’haguessin rebut deu, quinze, trenta queixes? Sr. Pluma, si vol queixes, esperi’s a l’estiu, que fa més caloreta i tothom obre finestres al vespre.

Perquè ja no és presumpció, sinó un fet, que els veïns del tros -ja no se’n pot dir altra cosa– també estem força escalfats. Un altre dia que facin proves de medició de decibels, que pugin als pisos alts i no es limitin a passejar-se a nivell de terra, per darrera les tanques de l’obra. I que ho facin de dia, que és quan funcionen més les alarmes de vehicles fent marxa enrera. Per ser un soroll de freqüència elevada (més agut), els pitos de les alarmes són molt més penetrants i es capten bastant més dins els edificis del voltant que no pas el de la maquinària en general, amb freqüències baixes (motors, etc.). No sóc físic, però sembla que els que van prendre les mesures encara ho són menys. De fet, no cal ser-ho per comprendre que és molt més incisiu el soroll directe captat des d’una alçada sense obstacles, que no a nivell de terra, on la propagació és més difusa.

I, per si algú no s’ho creu, aquí té la justificació tècnica (i pensar que sóc de Lletres!…): el factor de directivitat d’un so es la mesura del grau en què l’energia sonora es concentra en una determinada direcció.

Es calcula dividint la pressió sonora quadràtica mitjana existent en una distancia donada i en una direcció determinada entre la pressió sonora quadràtica mitjana en el mateix punt, però considerant l’ona com a esfèrica.

Si la font sonora és a nivell del terra -com és el cas al Parc Central- tot el soroll es propagarà en una semiesfera, de manera que la densitat d’energia acústica serà el doble (Q=2). Naturalment, passejant-se per allà baix l’energia que es capta és força menor!

Alguna pregunta més?

Dani Vivern Lladó és periodista i veí de l’avinguda Sant Narcís / la Rodona