El passat divendres -22 de maig-, els alumnes de 2n de Batxillerat de l’INS Santa Eugènia, de la promoció 2013-2015, van celebrar la seva graduació; durant la festa, hi va haver diverses actuacions i parlaments.

L’acte va ser presentat per les alumnes Karima Bensadoun, Gahureh Konteh, Halima Ghouzali i Judit Ruiz. Els alumnes Santi Fonfria i David Garcia van interpretar Warrior people, de Nahka Bear; Karen Aguilar i Víctor Balde van interpretar La petita rambla del Poble Sec, de Cesk Freixas.

Es van repartir bandes als professors i als alumnes, destacant algun tret simpàtic de la personalitat de cadascú. Marta Rojas va llegir un discurs* d’agraïment per tots aquests anys; el discurs havia estat redactat per Marta Rojas, Judit Ruiz i Yaiza Santiago. Seguidament, es va projectar un vídeo amb fotografies dels alumnes de 2n A i de 2n B.

La senyora Montse Vila, mare de l’alumna Ivette Vicens, va pronunciar unes paraules d’agraïment; l’acte es va tancar amb un discurs del director de l’Institut, Jordi Vilarrubí.

Des d’Els mil i pico, volem expressar els nostres millors desitjos per a aquests alumnes, que hem acompanyat durant una etapa molt important de la seva vida.

*Text redactat per Marta Rojas, Judit Ruiz i Yaiza Santiago:

Sembla mentida que fa sis anys nosaltres tres estàvem entrant per la porta de l’institut juntes i avui dia 22 de maig de 2015 també hi sortim. Vam tenir la sort de coïncidir amb excel·lents professors i companys, dels quals sempre guardarem un bon record. Que lluny que vèiem el batxillerat de l’ESO! Teníem molta por d’aquesta desconeguda etapa.

Al llarg d’aquests dos anys hem conegut noves cares, hem superat molts reptes amb molt d’esforç i constància i hem crescut com a persones i com alumnes. Tot això ha estat possible gràcies, en gran part, a tots els professors que ens han acompanyat al llarg d’aquest camí. Avui no podríem estar aquí si nos fos per la seva paciència, la seva constància i el suport que ens han dedicat. I com no recordar aquell professor que entrava a classe amb el Diari de Girona a la mà? Com oblidar una persona amb tanta imaginació i creativitat? Com podríem oblidar un home amb tanta vitalitat? Bé, més que el nostre professor, ha estat el nostre amic invencible: Jordi [Vilamitjana], com has marcat el nostre passat, present i futur! Inconscientment ens has fet arribar on som avui.

Amb els companys, tot i les diferències, aquests dos anys de batxillerat no haguessin estat iguals. Hem compartit somriures, llàgrimes, baralles, dies difícils però sempre ho hem fet junts, hem recorregut aquest trajecte units i l’hem aconseguit vèncer. Ens agradaria agrair-vos tot el que hem viscut: què serà del “Quiero irme a Fornes”, de la impaciència de l’Anna Sarsanedas, dels vídeos d’en Toni Lozano, dels ànims de la Yaiza Santiago, de les classes de fonètica de la Natàlia Madrenas, de la percussió d’en Santi i de les camises d’en Víctor, dels somriures de la Halima, dels crits de la tutoria del 2A, i què faran els de mates sense les pissarres d’en Raül? Quan succeirà el miracle que tots els del científic aprovin les matemàtiques? Tot això i moltes més anècdotes les recordarem per sempre…Només podem riure en recordar-les… Independentment del que hem passat, ens trobarem a faltar.

El que segur que no voldrem recordar mai és el treball de recerca: els dubtes per escollir el tema; els dies sense dormir; les hores infernals buscant informació i els nervis de l’exposició. Tampoc no recordarem els exàmens de tot batxillerat de la Marina i de la Natàlia Madrenas. Tampoc no voldrem recordar les poques hores que hem arribat a dormir en època d’exàmens: als batxillerats no hi ha descans.

Després de tot el que hem passat, ara, a què hem de tenir por? Amb tot el que hem superat no n’hem de tenir, no ens hem d’aturar, hem de seguir lluitant. D’ara endavant haurem d’assolir nous reptes, conèixer gent nova, créixer i fer-nos adults. Ara és el nostre moment de fer el que ens agrada i el que sempre havíem desitjat.

Esperem que el vostre futur sigui tal com l’imagineu i fins i tot que sigui millor. Que trobeu persones amb les quals crear nous records, que compartiu noves experiències, que creixeu, que treballeu del que més us ompli i que gaudiu d’aquesta nova etapa.

Moltes gràcies a tots!

Una nueva etapa, text que Nancy Gabriela Velasquez dedica als seus companys:

Hace años éramos tan solo unos críos que no teníamos nada claro, solo sabíamos que queríamos ser ese para siempre de alguien, ese yo nunca te fallaré… consideramos amigos a los desconocidos y desconocidos a los verdaderos amigos. Pero, ¿ quién no se equivoca a esa edad?

Quién lo iba a decir que ya habéis superado la famosa etapa donde aun las acciones más infantiles se pueden justificar con un “soy adolescente, ¿qué esperas?“, pues bien si estáis leyendo esto es porque hoy le vais a decir adiós a una de vuestras etapas, vais a decirle adiós al instituto y a muchos conocidos, porque es hora de escoger vuestro camino, ha llegado la hora de comenzar la siguiente etapa, la que todos evitamos, ha llegado el momento de comportarnos como adultos.

Hoy creo que sois lo suficientemente conscientes para saber que en esta etapa no vale un “no puedo más”, ha llegado el momento de darlo todo y recordad que apoyo nunca os faltará, ya que de este instituto os lleváis amigos, y más que eso, os lleváis hermanos, uno o dos… Esos hermanos que habéis escogido no os fallarán.
Solo me queda desearos mucha suerte en vuestro camino.