![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
S’anuncia aquesta mateixa setmana el desitjat Pla integral del circ de la Generalitat… i Paco Torres Monsó, que ja va muntar el seu Circ a la Fundació Espais durant les Fires de Sant Narcís de 2004, versus Pep Admetlla, també veí de de Ter, s’enfronten (és un dir) -de nou i nosaltres amb ells- amb la realitat, amb la crua realitat, per tal de cruspir-se-la amb patates. Bon profit, i bona sort! I ho fan com únicament els artistes eugenials (eugeniencs genials) saben fer-ho: plantejant el conflicte, sense defugir-lo. No munten un fals cara a cara televisiu, com dels de guant blanc que darrerament hem vist. Sinó que es revesteixen d’autèntics lluitadors amb la veritat per davant, buscant-la junts. Com la cerquem, d’amagatotis, el comú dels mortals porucs quan ens endiumengem entre setmana per passar desapercebuts… ¡Com m’agradaria tenir la valentia d’aquests dos i anar a la feina en calça curta, guants de boxa, bata lluent, i el cap alt i clar! Men sana in corpore sano, ens deien de petits quan el llatí era assignatura obligada, l’educació física, gimnàstica i la missa, prohibida en llengua vernacla. Mai més fer mutis pel fòrum!, cridar i clavar bufetades és el que convé quan convé per desbrossar de males herbes el paisatge. Del camí d’Admetlla ‘versus’ Torres Monsó, putatius, podem aprendre que barallar-se pels matisos ens fa créixer i fer-los evidents, la sal de la vida. Esquiveu els ploma, els protagonistes del ring són aquest parell de pesos pesants.