Crespó negre al domàs de Santa Eugènia de Ter, a la façana de l’Ajuntament de Girona, a iniciativa de l’alcaldessa de la ciutat. Gràcies, Marta!

El meu primer pensament, en aquest moment tant dolorós, és cap a la família de la Núria. Tot el que podem fer, el que puc fer, és oferir-los tot el meu afecte sincer i suport incondicional.

Però no puc evitar de buscar refugi, personalment, en el record del que ha significat la Núria per a la ciutat a la que vam servir juntes vora de quatre anys. Compartir aquests anys de servei als gironins i gironines amb ella em va permetre conèixer a una persona sensible i valenta alhora. Una persona que sempre va estar disposada a invertir tot el que ella era a favor dels que corrien el risc de ser exclosos de la quotidianitat de la nostra societat. La seva generositat en vetllar i exigir respecte pels drets de les dones, dels col·lectius que la societat moderna encara gosa estigmatitzar o per l’herència que ha de significar pels nostres fills i filles el planeta, la van portar a afrontar amb valentia qüestions que altres es miraven de lluny. Des de la seva opció política va afrontar temes com la violència de gènere, els nou vinguts, l’educació, l’ecologia o els valors identitaris de la seva Santa Eugènia de Ter estimada amb extrema delicadesa, expertesa i voluntat d’entesa. Però també amb contundència, determinació i gosadia. Recordarem les seves intervencions en els plenaris municipal i en les nombroses taules de treball de les que participava, sabent que la seva veu sempre buscava tenir als gironins i les gironines com a únic referent.

Aquests dies molts glosaran la seva densa biografia. I tothom farà memòria de les coses bones que va fer, de les paraules i anècdotes compartides amb ella. Però per sobre de tot el que es dirà caldrà destacar la seva coherència ideològica, que la va portar a prendre decisions polítiques carregades de gran honestedat. Com quan va haver de decidir en el debat sobre la lluita nacional o la defensa dels drets socials, i es va mullar amb un “ho volem tot, ho necessitem tot”.

No es podia esperar menys de l’eugenial Núria Terés. Girona necessita el seu llegat. Però el nou país que estem construint entre totes i tots molt més que mai, perquè sigui tant just i noble com la Núria sempre ho va imaginar. No la defraudarem.