: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única
Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…
El nostre estimat riu, en una imatge d’arxiu del 6 de març de 2010, des del , a l’altura del carrer Maçana FOTO: EL DIMONI
Ha passat un mes rodó des que el 25 de febrer vaig cometre la gosadia de publicar un article d’una pàgina sencera en El Punt Avui i en eldimoni.com titulat Girona, dos rius i prou on destapava el cobriment del riu Güell i el desviament de la sèquia Monar inclosos en el “preprojecte” (així el qualificava) Girona, quatre rius i una sèquia presentat per l’Ajuntament de Girona. M’estalvio el relat del recorregut polític que ha tingut l’afer, que inclou l’aprovació d’una moció al ple municipal per a la dignificació i naturalització del Güell, perquè considero els lectors d’El Dimoni sobradament informats sobre això.
Però sí que voldria ressaltar alguna cosa. Si jo fos tècnic municipal (extern o intern) estaria francament preocupat. En l’article no citava cap nom que no fos el dels autors de l’estudi o els dels tècnics municipals d’urbanisme que el signen públicament. Cap d’ells ha tingut la deferència de defensar en aquestes planes els seus criteris a l’hora de dibuixar les dues propostes denunciades. I no és elegant. Podria ser que no hagi sabut veure la seva bondat i m’agradaria que m’ho expliquessin, estic en el meu dret i el reclamo. I no perquè l’encàrrec a la parella d’arquitectes hagi estat pagat amb diners de tots els contribuents ni perquè l’àrea d’urbanisme (com totes) estigui al servei dels gironins, sinó perquè en democràcia el debat sempre és saludable i estimulant, i més, quan afecta el territori que trepitgem diàriament, l’espai que veïns i veïnes estimem i fem nostre pel fet d’habitar-lo. No és just, de cap de les maneres, amagar-se darrere del lícit debat polític quan estem parlant de propostes tècniques, urbanístiques en aquest cas.
Dic que estaria preocupat si fos tècnic després de llegir, aquests dies, dues afirmacions de dos regidors sobre dos temes de ciutat, curiosament radicats a l’antic municipi de Santa Eugènia de Ter. La primera, del regidor d’Urbanisme Carles Ribas, l’endemà de la publicació del meu article, on afirmava que totes les propostes plantejades a Quatre rius i una sèquia “són dels tècnics que han fet l’estudi [els arquitectes Olga Felip i Josep Camps], i no de l’Ajuntament”. La segona, de la regidora Pia Bosch en relació amb la recent sentència del Tribunal Suprem que anul·la el projecte de l’operació urbanística del mercat de Santa Eugènia, que podria resultar més cara que altres de semblants, quan Bosch postil·la que “l’actual govern fa el mateix que va fer Joan Pluma en el cas del xalet Tarrús, segueix les indicacions dels tècnics, i ens sembla bé que ho faci així”. Mentre espero la resposta sol·licitada llegeixo el biòleg Josep Rost a eldimoni.com: Suburbis fluvials.
El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com