La bibliografia, i per tant la coneixença, del parc escultòric gironí és interessant però limitada: dos esplèndids llibres de Jaume Fabre (que arriben fins al 1990), diversos audiovisuals i la campanya «Apadrinem escultures» dels Amics de la Unesco, la web d’algun ajuntament (excel·lent la de les escultures de Salt) i poca cosa més.

Quan al mes d’abril la Diputació de Girona editi el llibre que coordina Miquel Borrell sobre escultures exposades a la via pública de les comarques gironines, es tindrà un inventari actualitzat que, a banda del valor documental, permetrà saber on som: què hi ha, què no hi ha, què hi hauria d’haver.

D’entrada es comprovarà com a Girona ciutat encara resta pendent el compromís que les escoles van demanar al consistori de retolar les escultures de manera que els vianants puguin tenir informació. Es podrà fer inventari de les escultures que han desaparegut. Algunes, per sempre: la llagosta de la pl. Assumpció de Sant Narcís i el vaixell de la plaça de Santa Eugènia de Ter es van podrir. D’altres són un misteri misteriós: on és el Bambi dels jardins de la Devesa de l’artista Carmaniu, homenatge a Walt Disney? On, la part que falta del vitrall mòbil de l’estació d’autobusos? D’altres han estat apartades de la via pública temporalment: Com i quan es resoldrà la ubicació dels Torsos i fetus de Torres Monsó, ara al Museu D’Art? De debò que s’ha pensat deixar tres anys desades en un magatzem les Lletres toves de Torres Monsó, havent-hi places públiques on podrien lluir mentre s’acaben les obres de Pompeu Fabra?

Queden escultures per ubicar. Per exemple: Contra l’invasor de Miquel Blay; el Pont del Dimoni; el 9è cub de La columna de la història de Girona de Fita; i el magnífic obelisc de Torres Monsó dissenyat per a l’IES Santa Eugènia de Ter. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines