Les notes biogràfiques oficials diuen que Sebastià Salellas i Magret, en Tià Salellas, fou un home de lleis, un advocat defensor dels drets humans i les causes difícils, com ara moltes relacionades amb acusacions de tortures (operació Garzón), terrorisme (operació Estany-Dixan o detencions del Raval), crema de fotos del rei a Girona, per posar alguns exemples prou coneguts. És cert.

I aquesta feina, complementada amb la docència, amb multitud d’articles de divulgació, conferències, participació activa en associacions professionals, etc. li va suposar un extraordinari reconeixement professional i social. Un merescut reconeixement arrelat en quatre pilars: intel·ligència, preparació científico-tècnica i professional, activisme i capacitat de treball i compromís sociopolític amb els sectors més oprimits, desprotegits i vulnerables.

Però, des de Salt, des dels anys compartits a l’Escola d’adults de Salt, sempre he relacionat en Tià amb el pedagog i revolucionari brasiler Paulo Freire, no només, és clar, per l’aparença física, la poblada barba i la força de la mirada, sinó per la seva vocació de fer de la vida i del treball educació, educació generadora de consciència crítica, alliberadora i transformadora. En Tià va dedicar mitja vida a l’educació de persones adultes, a l’educació universitària, a les associacions de mares i pares d’alumnes, a l’educació no reglada i a l’esplai. Com Freire, sempre va viure i entendre l’educació com una pràctica de la llibertat, com una desocultació de la realitat per poder llegir el món i la vida, recuperar la Paraula i la memòria i formar persones esperançades en la nostra capacitat de transformar el món, insubmises i en lluita (la lluita també educa), autònomes i creatives. Per això, és just, i molt encertat, que si el 1er Memorial ens va recordar el Tià Salellas advocat, enguany, el 2n, ens recordi la seva vessant educadora no menys important. I, així, podrem entendre millor que el Dret, però també l’Educació, com la lluita Política i l’esperança en la Utopia, van modelar alhora la seva exemplar existència.

Sebas Parra és veí de la Marfà de Santa Eugènia de Ter

> «Segon memorial Sebastià Salellas» (27, 28 i 29 de maig)

:: ISIDRE PALLÀS
> Tià Salellas, no només paraules

:: PEPA BOUIS
> Sant Francesc i santa Clara

:: MANEL MESQUITA
> Que el temps no passi, ni l’espai