Doncs sí que anem llestos amb aquesta exprimera dama de Catalunya. No és la primera vegada que Marta Ferrusola, esposa de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, es deixa anar amb declaracions de tints discriminatoris pel que fa a la procedència de les persones. Ja n’ha fet d’altres amb continguts que es podrien qualificar de racistes i xenòfobs. I també el seu home, tot i que en aquesta ocasió, com que la Ferrusola l’ha dita molt grossa, s’ha afanyat a sortir al pas per contradir-la.

L’actual president de la Generalitat es diu José Montilla i és nascut a Còrdova. Ens pot agradar més o menys, com a president de la Generalitat. Ens poden molestar d’ell moltes coses. El podem trobar més o menys intel·ligent, carismàtic, eficient, bon orador, afable, etc…. Però, noi, anar-nos a fixar en si és d’aquí o d’allà, en si es diu José o Josep, o en si parla amb més o menys desimboltura el català… això ja és una altra cosa.

Sincerament, senyora Ferrusola, no sé si és que s’està fent gran i -de tant en tant- se li desferma la llengua sense poder-ho evitar, o és que desconeix absolutament quina és la realitat social del nostre país. Em refereixo a Catalunya, lògicament.

Miri, els meus pares són catalans, però el meu avi patern era d’origen francès, de Marsella, concretament, i el matern era andalús, de Fuengirola (Màlaga), per ser més exactes. Per tant, jo mateixa porto els cognoms Bouis i Gutiérrez, els porto amb moltíssima honra i faig professió expressa de xarneguisme. Aquesta meva petita història familiar és la de molts i moltes catalans. No és que em senti catalana, ho sóc. De dret i de fet. I com jo, uns quants milions més. I tots nosaltres (Déu me’n guard) podríem arribar a ser presidents de la Generalitat.

Quin mal son per a tots els ferrusoles que a Catalunya hi ha. Què els passarà quan el nostre país elegeixi democràticament un president negre, àrab, paquistanès, xinès o albanès? Trigarà, ja ho sé. Massa pel meu gust. De fet, encara no poden ni votar, tot i que paguen els mateixos impostos que la resta de catalans. Quina mena de pedigrí han de tenir, per a Marta Ferrusola, els presidents de la Generalitat. Potser voldria un RH concret al grup sanguini? Li molestaria de la mateixa manera tenir un president d’origen francès, italià, anglès o alemany? Segurament seria una altra cosa. Tenir un origen europeu vesteix més i, fins i tot, se li pot perdonar que tingui un cert accent. Arriba a fer gràcia i tot. Però un president d’origen andalús, extremeny o extracomunitari desperta els furors classistes (més que racistes) d’un determinat tipus de persones, exemplificades en aquest cas per la nostra mai ben ponderada Marta Ferrusola.

L’únic positiu que li trobo a aquestes declaracions és que ha sigut capaç de fer-les. Com a mínim, sabem tots què pensa i no s’ha amagat darrere una pretesa correcció política. Hi estem força acostumats, els catalans, a declaracions políticament correctes, que són mentida.

Home, a mi, ho haig de reconèixer, m’agradaria que el meu president demostrés una mica més de salero andalús i sentit de l’humor. Però, ho confesso, ho trobo secundari. El que de veritat m’importa és que tiri endavant amb el seu govern polítiques realment d’esquerres en tots els camps. Menys infraestructures i més educació, sanitat i serveis socials. Això és el que li demanaria si pogués. De fet, és el que li demano.

No serà, senyora Ferrusola, que el que li passa també és que està una mica gelosa? No sé d’on és la dona de Montilla. Potser és catalana de soca-rel i s’ho ha ben guanyat, ella, això de ser primera dama. Però no sé perquè em temo que no deu ser així. La seva substituta, senyora Ferrusola, la deu molestar tant com el seu president. És més discreta que vostè, això sí que ho té. I s’agraeix. Encara no se li desferma la llengua.

Pepa Bouis
és periodista, subdirectora de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i col·laboradora d’eldimoni.com
[Text facilitat per l’autora a eldimoni.com]