El passat mes de desembre, el Rotary gironí celebrà la concessió del Premi Manel Bonmatí en la seva trenta-setena edició. En aquests darrers anys s’hi afegeix la concessió del Premi Jordi Vilamitjana. En aquests premis es fa memòria de dos personatges ben diferents; però que coincideixen en la seva dedicació a Girona i al periodisme. Ni un ni l’altre varen ser periodistes de carrera; tanmateix també tant l’un com l’altre tingueren una gran dedicació a aquesta activitat periodística.

Josep Pla, en el seu llibre Un senyor de Barcelona, descriu magistralment la vida de la Ciutat Comtal en particular i també d’una bona part del nostre país, basant-se en una conversa amb el senyor Rafel Puget. Si l’escriptor de Llofriu en lloc de dedicar el seu llibre a un senyor de Barcelona ho hagués fet a un senyor de Girona, és ben segur que no hauria trobat altre protagonista més idoni que el senyor Manel Bonmatí. Realment, Manel Bonmatí era tot un senyor. I també la seva vinculació amb Girona era total i absoluta. Diàriament se’l veia passar pel pont de Pedra anant o venint de la seva casa de la plaça del Gra a la seva oficina bancària de la plaça del Vi. Sempre elegantment vestit, i cofat amb el barret que no parava de treure i posar, en un distingit gest de salutació als amics o coneguts amb els quals es creuava, que eren la major part dels que en aquelles hores circulaven pel carrer. Va ser regidor del nostre Ajuntament, i ocupà interinament l’alcaldia, precisament en dues ocasions molt compromeses, com ell explicà en un dels seu articles periodístics. Va presidir l’Associació de Periodistes de Girona. Va publicar durant molts anys les cròniques esportives i els comentaris de caràcter econòmic en el Diari de Girona, en els anys anteriors a la guerra i a Los Sitios, des del moment de la fundació d’aquell diari, que és el precedent de l’actual Diari de Girona. En alguns casos firmava amb pseudònim; però els lectors que eren addictes a les seves cròniques no tenien cap dubte de qui era l’autor. Ja que la vivesa del seu estil era inconfusible. Les seves cròniques prèvies als partits de futbol que jugava el Girona, solien acabar amb un ben exclamatiu: «Ja patirem!». Un gran mèrit té el paper que li correspongué en la revista Presència. En fou el principal responsable i en conseqüència el qui sovint havia de donar la cara davant els òrgans repressius, i afluixar la cartera en les moltes ocasions que la publicació era distingida amb una multa. El seu caràcter era obert i cordial. I en les reunions de diverses classes en què participava sempre es distingia pel seu esperit contemporitzador. Posava pau on hi podia haver guerra.

En Jordi Vilamitjana realitzà una gran labor en la seva professió com a docent de llengua en l’Institut de Santa Eugènia. Proper i receptiu amb els seus deixebles. Molt expressiu i fàcilment entenedor en les classes. Conscient en la seva responsabilitat de formar les noves generacions. En el periodisme destacà per la pulcritud de la redacció. Per l’elegància de l’estil. I en bona part per la seva dedicació al tema de Girona. La ciutat que ell estimava amb deler. S’hi referí, en les seves publicacions, als carrers, als problemes urbanístics, a la bellesa dels seu entorn, especialment a la Vall de Sant Daniel, als seus homes i dones.

El Premi Vilamitjana, en el poc temps que fa que se celebra, ha deixat constància de l’acceptació que ha tingut entre els joves estudiants, i sens dubte que haurà de descobrir futurs escriptors i despertar vocacions.

El Premi Bonmatí, en els llargs anys de la seva vigència, ha anat omplint una llarga nòmina de concursants i de premiats. Alguns periodistes ja reconeguts. Altres, nous valors que s’han descobert. Alguns que en el moment, ja una mica llunyà, en què reberen el premi eren molt joves i començaven a fer els primers passos en l’art d’escriure, i després arribaren a fer-se una personalitat i un nom ben reconeguts.

En el Jurat qualificador del Premi Bonmatí hi han participat molts escriptors gironins, alguns dels quals ja no són entre nosaltres. Quan s’ha produït una baixa sempre ha estat fàcil trobar el corresponent relleu. Quan es creà el premi, el que havia estat company meu de curs de batxillerat, en Pere Siqués, destacat membre del Rotary, em proposà formar part del Jurat. En aquell primer any i en bastants anys consecutius hi vàrem coincidir amb el Dr. Jaume Marquès, Joaquim Nadal, aleshores alcalde de Girona, Narcís Jordi Aragó i Josep M. Gironella. Posteriorment, en produir-se baixes, s’hi anaren incorporant en Joaquim Pla Dalmau, Joan Viñas i Bona, i Julio Manegat. I com a representació de l’entitat organitzadora hi foren presents l’esmentat Pere Siqués i Martí Boada. Darrerament s’hi incorporaren nous membres. Però això ja no és història; és actualitat.

Com que el Rotary canvia cada any de president, i el que ocupa aquest càrrec és qui tanca l’acte. Hi han participat tants presidents com tantes edicions s’han celebrat del Premi.

Els primers anys, la reunió del Jurat i la proclamació i lliurament del Premi, en cas de poder localitzar l’autor premiat, es feia la mateixa nit, en un sopar en l’hotel Fornells Park. El Jurat es reunia en un menjador apart i quan havia de proclamar el resultat es traslladava al menjador general. Uns anys més tard es va situar en el majestuós saló del Casino, del carrer de l’Albereda. El Jurat es reunia en l’acollidora biblioteca de la mateixa entitat. Després del sopar i de la proclamació del Premi, la vetllada s’acabava amb un ball. Posteriorment i durant uns quants anys el local de la celebració va ser l’auditori Narcís de Carreras de la Caixa. Es va suprimir el sopar de gala. El Jurat es reunia uns dies abans de l’acte de proclamació i lliurament del Premi, en un sopar en un restaurant, que vàries vegades fou el Massana. L’acte públic s’enriquí amb un parlament d’en Narcís Jordi Aragó, en el qual glossava la personalitat de Manel Bonmatí. Sempre la mateixa persona, però cada any amb nous matisos i amb variades anècdotes de la prolífica vida del senyor Bonmatí. I la vetllada literària solia anar acompanyada d’una breu interpretació musical, i es tancava amb un pica-pica. Un any se celebrà l’acte públic a la Casa de Cultura. I finalment s’ha situat en l’Hotel Carlemany.

Tant l’homenatge a Manel Bonmatí com a Jordi Vilamitjana són esdeveniments que tenen un indubtable valor cultural i social, i que fomenten i reconeixen la importància de la labor periodística. Però el Rotary té encara altres actuacions de caràcter social i humanitari, entre les quals aquest any consta una notable aportació econòmica a l’Hospital de Sant Joan de Déu, de Barcelona.