Rafael Antonio Ponzo, porter del Girona FC, acompanya el nostre equip des de fa tres temporades i ha aconseguit dos ascensos seguits. Actualment és un dels porters menys golejats de la Liga Adelante. Els mil i pico l’entrevistem.

Nom complet i edat

– Rafael Antonio Ponzo Garcia.

Quan vas arribar a Girona?

– Fa tres anys.

Explica’ns una mica la teva trajectòria futbolística des de petit

– Navarro (Astúries), Siero, Avilés, Tenerife, Oviedo i Girona.

Estàs content amb l’equip actual?

– Sí, molt.

Millor company?

– Albert Dorca.

Com és la teva relació amb Raül Agnè?

– Correcta, de jugador a entrenador. A l’hora de treballar, seriós; però desprès, divertit.

Tens contracte per a l’any que ve?

– Si ens mantenim, sí.

Portes uns anyets a Girona, què és el que més t’agrada de la ciutat?

– El Barri Vell.

Segur que has tingut ofertes aquest estiu. Per què has decidit seguir al Girona?

– No n’he tingut, ja que vaig firmar un contracte.

Ha quedat bé Montilivi després de les reformes d’estiu? Tribuna nova, sí o no?

– Sí, força bé. Hauria de fer-se la tribuna per arribar a ser un bon camp.

Gràcies als dos ascensos seguits, es respira bon ambient al vestuari?

– Els que ho hem viscut, sí; crec que hem fet història.

Què podem fer perquè Montilivi s’acabi d’emplenar cada cap de setmana?

– Arribar als dos últims partits amb opcions a pujar.

Què sents al ser tan estimat per l’afició?

– És molt bonic que t’estimin en una ciutat com Girona. Espero tornar-los el favor.

En cas de permanència, creus que es mouran moltes fitxes o no?

– No ho sé, no és la meva feina.

Creus que l’afició i la ciutat s’han bolcat més amb l’equip després d’aquest ascens?

– Sí, s’ha notat i s’ha millorat molt.

Trobes suficient o adequat l’ajut de l’Ajuntament de Girona?

– No sé fins a quin punt és l’ajuda de l’Ajuntament; com he dit abans, no són coses que hagi de tractar jo.

Com estaves hores abans del partit del Ceuta? I desprès de l’ascens?

– La veritat és que molt tranquil i amb confiança, tot i saber el que ens jugàvem. Després del partit va ser un moment de tranquil·litat, alegria…

Creus en la permanència?

– Sí! De moment l’equip està demostrant que podem aconseguir la permanència.

És aviat per parlar d’ ascens a primera?

– Hehehe. Molt aviat. El nostre deure és aconseguir la permanència, que és el que ens hem proposat.

Què volies ser de petit?

– Torero (com el meu pare) o futbolista.

Un somni com a futbolista?

– Per a mi, el meu somni és poder jugar al Mundial.

Com recordes les teves trucades a la selecció?

– Va ser un dia molt bonic, no m’ho creia. Era llavors a les files del Tenerife.

Què significa per a tu representar el teu país?

– Com per a la majoria de persones, poder representar el teu país ho és tot. És el màxim, un tema d’orgull.

El teu equip preferit? Madrid o Barça?

– El Real Madrid CF.

Exemple a seguir?

– Iker Casillas (el porter del Real Madrid).

Consells als joves que comencen?

– Molt treball, sacrifici, constància i dedicació.

Àlex González i Lluc Quintana són membres del Consell de redacció d’eldimoni.com/elsmilipico