![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Comencem per Elie Schalit*, president del Colbert Group, membre de Carnival Group, Shipbrokers, vaixells de creuer, des de la seva creació. Durant la Guerra de 1948, que va provocar la creació de l’Estat d’Israel –Al Nakba, “El Desastre”, per als palestins- Elie Schalit va manar la unitat israeliana encarregada de transport militar marítim d’Israel.
Schalit, després de la Segona Guerra Mundial, es va dedicar al transport marítim a gran escala de minerals. Les seves principals activitats filantròpiques han estat en les àrees del Centre de la Força Aèria d’Israel, museus i activitats culturals a Israel i arreu del món. També és el director de la Fundació del Centre de les Forces Aèries d’Israel (FCFAI) [iafc-foundation.org/elie-schalit].
Aquesta fundació té com a missió invertir en el capital humà d’Israel i -com declara a la seva web- “el Centre de la Forces Aèries d’Israel (FAI) enforteix la societat israeliana, invertint en la seva gent”, “és una organització creada per veterans de les FAI. El Centre ha adaptat una amplia gamma de programes per afrontar diferents reptes de la Força Aèria i preparar als soldats per a l’èxit en les seves missions; i en la vida”.
“La Força Aèria d’Israel Foundation Center, Inc dóna la benvinguda a tots els que estiguin interessats en convertir-se en membres. En unir-se a la Fundació IAFC i donar suport a les activitats del Centre de la FAI, que farà un impacte significatiu en la construcció i l’enfortiment de la societat israeliana. Gràcies als nostres generosos partidaris, li oferim una sèrie de programes que responguin a les necessitats educatives, socials, econòmics, recreatius, espirituals i culturals de la joventut israeliana, FAI i soldats de les Forces de Defensa Israelianes, a les famílies dels soldats de la FAI que han caigut en combat.” Al web iafc-foundation.org s’hi poden trobar més detalls i enllaços a les pàgines oficials de la FAI i d’altres, esgarrifosos per a ments antimilitaristes.
La cirera del pastís és que el president de la Junta de la Fundació IAFC és un tal Sheldon G. Adelson, que també és president i director general executiu de Las Vegas Sands Corp. i que es va passejar pel nostre país amb aires de mafiós per ampliar el seu imperi del joc amb Eurovegas.
Per altra banda, la Fundació Rich; el president de la que fou el finat Marc Rich, que va tenir l’honor de fugir dels EUA acusat d’evadir impostos i de negocis més que dubtosos, i que va fixar la seva residencia al sud d’Europa, concretament a Espanya, fins a la fi dels seus dies [diaridegirona.cat/girona/2013/06/29/mor-marc-rich].
I per acabar, l’ambaixador d’Israel a Madrid, Alon Bar, que afirma sense embuts que els nens palestins fan d’escuts humans per protegir els milicians de Hamas que les bombes de les FAI, els protegits de Schalit i Adelson, llencen un dia si i l’altre encara més, sobre la població civil de l’assetiada Franja de Gaza.
Aquests quatre són els qui -juntament amb les nostres institucions- financen el Museu d’Història dels Jueus de Girona**, del carrer de la Força.
Els jueus gironins, que varen haver de fugir cames ajudeu-me -fa 522 anys***- de les urpes dels catolicistes (catòlics integristes) dels seus temps varen trobar refugi entre els musulmans a Bòsnia, Turquia, Síria, Iraq, Marroc, Palestina… no estarien gaire contents de que el Museu que diu recordar-los estigui finançat amb els mateixos diners i per les mateixes persones que bombardegen a sang freda els rebesnéts d’aquells que els van acollir quan, per força, per salvar la vida, varen haver de deixar la ciutat que estimaven, a la cruïlla dels quatre rius.
L’Ajuntament de Girona, la Diputació i el Patronat del Call haurien de triar millor els seus companys de viatge. Perquè hi ha diners que estan tacats de sang. Els delinqüents, els criminals al capdavall, passin anys, queden al descobert. Mireu Jordi Pujol!
*No hem trobat cap referència enlloc de la Fundació Schalit, només a la pàgina web del Patronat Call de Girona
**La biblioteca del Centre Bonastruc de Porta es deia Elie Schalit, segons un article d’El Punt Avui
***31 de juliol de 1492: marxen les darreres famílies de la comunitat jueva del Call de Girona, tres mesos després de l’ordre d’expulsió dictada pels Reis Catòlics