Quina relació hi ha entre els que van ser veïns de la Rodona de Santa Eugènia de Ter Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 – Barcelona, 1941) i la seva filla Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1974) i la ciutat de Sabadell? Pare i filla estan inclosos en la nomenclatura de la cocapital -juntament amb Terrassa- del Vallès Occidental. En concret, en dos barris socialment i històricament prou diferenciats, més enllà del centre de la ciutat, separats un parell de quilòmetres, però units per la Gran Via, que, en aquest cas, assumeix una mena de rol de cordó umbilical entre els dos espais públics dedicats a uns escriptors gironins que enguany recordem amb diversos actes a l’Any Aurora i Prudenci Bertrana 2017.

Carrer de Prudenci Bertrana a Sabadell FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA

L’aplicació del mòbil que consultem troba el carrer Prudenci Bertrana en el barri de Can Deu. Cap allà ens dirigim des de la plaça d’Espanya. Travessem Ca n’Oriac, ple de gent a les terrasses i als comerços la tarda-vespre d’un dia laborable de juny. Però el carrer dedicat a l’escriptor és una sorpresa en una densament poblada de la zona nord de Sabadell. És una via discreta, de casetes, que sembla més pròpia d’un municipi de renda mitja-alta en què els habitants treballen fora, i només hi ha una certa vida a partir de mitja tarda i també els festius i caps de setmana. El silenci, com a contraposició a la barreja de sons que fins ara ens ha acompanyat, és el que més atrau l’atenció. Coincidim amb un cotxe a escassa velocitat, al qual cedim el pas, pensant que, potser, hauria de ser al revés. No hi ha diferència entre la calçada i la vorera. Tot en sintonia en com aquella via respira. La placa que indica que aquell és el carrer Prudenci Bertrana és molt senzilla. Dóna la informació biogràfica bàsica. Altres noms d’escriptors gironins -com ara Josep Pla o Salvador Espriu- donen nom a carrers del voltant. L’atmosfera de la zona és més pròpia de la ciutat que, fins i tot conceptualment, viu força allunyada del centre.

Can Deu és al nord de Sabadell, vorejant la carretera de Matadepera, i ha acollit, des dels anys 70, els treballadors que van arribar a la ciutat a la recerca de feina. L’urbanisme que es va desenvolupar transmet, en conjunt, encara una certa pàtina suburbial, malgrat que no manca cap servei, però molt menys intensa, més amable, que la dels barris limítrofs, com ara la Plana del Pintor o el Torrent del Capellà. Els veïns deuen estar satisfets. El carrer de Prudenci Bertrana està localitzat en un sector, aleshores innovador, dissenyat per a potenciar l’esperit comunitari, que vol dir les relacions veïnals. Aquest objectiu s’aconsegueix, d’entre altres mesures, donant prioritat als vianants o obrint places i espais perquè la gent es trobi. En efecte, marxem de la zona observant com una mainada s’entreté en una plaça esperant que arribi l’hora de sopar.

Prudenci hauria de saber que, a una certa distància, la seva filla Aurora té una plaça dedicada

Trobem la plaça d’Aurora Bertrana al barri de Gràcia. Baixem per la Rambla i, al xamfrà amb la Gran Via, girem a la dreta. Caminem uns 10 minuts. La placa identificativa qualifica la gironina d'”escriptora d’esperit aventurer” i que “conreà la literatura de viatges”. A mig matí, quan les escoles encara no han acabat el curs, la plaça és gairebé buida i només hi ha una certa activitat en un bar que dóna a la sempre sorollosa Gran Via (el silenci és un luxe). Tot apunta que, en altres moments, els jocs infantils situats en bona part de l’espai de la plaça són utilitzats pels sabadellencs del barri. De ben segur que és un espai vivencialment actiu, que suavitza la duresa de l’asfalt. Un cartell de l’Ajuntament de Sabadell dóna quatre dades bàsiques sobre com utilitzar la zona d’esbarjo infantil.

Gràcia és un barri situat al sud oest de la ciutat. L’origen, datat al segle XIX, està relacionat amb la industrialització (sector tèxtil) i, en aquest context, al creixement demogràfic de Sabadell. Una de les empreses més emblemàtiques nascudes al barri va ser la fàbrica Marcet, que va tenir botiga a la ciutat de Girona utilitzant, en aquells moments innovador, el model de venda directa; és a dir, sense intermediaris, amb botiga pròpia. És un barri que conserva una intensa vida associativa, que té, com a principals eixos, l’esport (l’equip d’handbol OAR Gràcia té projecció a Catalunya), la parròquia de la Nostra Senyora de Gràcia i diverses entitats culturals. Una passejada pels carrers, no obstant això, expressa que estem, una vegada més, sota els efectes de l’encisador embolcall discret d’una altra perifèria.