Impossible trobar una parella millor que la conformada per l’actriu Cristina Cervià i l’historiador Xavier Carmaniu per capbussar-nos en el món gironí i literari dels Bertrana. Prudenci i Aurora, pare i filla, són els protagonistes de la Ruta Bertrana que, des de l’Escola Municipal d’Humanitats (La Mercè), ens proposa per a tots els dilluns de juliol una visita als indrets més emblemàtics de Girona a partir de fragments de textos d’en Prudenci; un viatge en el temps per situar-nos a la ciutat de fa un segle, ens anuncien.

Una manera excel·lent de fer present al carrer l’Any Aurora i Prudenci Bertrana, declarat per a aquest 2017 per la Generalitat, amb motiu dels 125 i 150 anys dels seus naixements, respectivament. El comissari de l’Any Bertrana és Oriol Ponsatí-Murlà, professor de Filosofia de la UdG, editor, escriptor i veí del barri gironí de Sant Narcís. Cervià és col·laboradora permanent del Club de lectura del mateix barri -que coordina l’imprescindible Lluís Gil-. Encara m’emociono avui recordant la lectura que va fer l’actriu aquest juny passat al teatre del centre cívic narcisenc, en el lliurament dels 12è Premis Literaris, interpretant poemes de Maria Mercè Marçal, acompanya al piano per Quim Solà. De Carmaniu mai no podré oblidar (els tinc en dvd) els seus programes (2010) a TVGi La ciutat dels llibres i, especialment, La ciutat dels llibres (versió 2.0); en aquest darrer, els nois i noies del Pla de Ter eren els lectors entusiastes al plató improvisat de la biblioteca Allende de Santa Eugènia (a la seva anterior ubicació, a l’actual Ateneu Eugenienc): quants adolescents va enamorar en Xavier per a la lectura amb el seu programa? Ja ho dic jo: molts. Edicions de l’Ela Geminada, que està revisant l’obra d’en Prudenci, també presenta cada nova reedició a la biblio Salvador Allende. Eugenial!

La ruta no surt del Barri Vell; llàstima que no arribi a la Rodona

Prudenci Bertrana va viure a la Rodona, on va pintar a les parets de casa seva FOTO: QUIM TORRA

La ruta no surt del Barri Vell de Girona. Les lectures bertranianes abasten aquest territori geogràfic. Llàstima. Carretera de Santa Eugènia avall, passant -a la dreta- a tocar de les places Bertrana i Miquel de Palol, s’arriba al veïnat de la Rodona, i allà on para el bus -a davant del bar restaurant Feliç- trobaríeu si no l’haguessin enderrocat la casa dels Bertrana quan vivien a l’antic municipi de Santa Eugènia de Ter; on Prudenci va deixar pintat dos murals a les parets de l’habitatge i que van ser retallats (2001) i expatriats al Museu d’Art (md’A) de Girona. Si els moters Dimonis de Santa Eugènia han baixat en ruta des del call gironí al barri jueu de Còrdova d’una tirada; els gironins bé podrien baixar al pla de Girona…

Aquest paràgraf de Carles Rahola, al seu La ciutat de Girona (pàgs. 47-48), podria servir per llegir-lo davant del que va ser domicili eugenienc dels Bertrana, a la Rodona:

«La suavitat del paisatge de Girona l’ha dita també amb mots plens de suggestions un dels nostres millors prosistes, gironí, per bé que nat a Tordera, Prudenci Bertrana, en parlar del Pla. “El Pla de Girona és un pla modest, amable, fidel a la petja i a l’esguard. No us produeix el respecte ni l’encís formidable de la planície empordanesa… Allà on fiteu els ulls poden arribar-hi les vostres cames. No hi perdeu l’esma, no us lassa, abans d’hora, la sensació d’infinit… Mai no deixeu d’albirar els seus contorns naturals: la dent feresta de Roca Corba, la punxa de Sant Grau, l’onatge encrespat de les serralades de ponent, la modesta carena de Sant Marçal, els alzinars i roures del Perelló i Palau Sacosta”*.»

«Aquest pla» -descriu Rahola-, «guarnit de petites masies i de campanarets, amb minúsculs ponts ‘del diable’ sobre rieres eixutes, travessat per un tren menut i lent que sembla de joguina; aquest pla, delícia del caminant, sobretot cap al tard, quan les muntanyes es tornen de color violeta i hi ha un gran silenci pels camps i pel camins; aquest pla forma un contrast marcat amb aqueixa ciutat [Girona], recolzada sobre el turó adust, que de tant en tant, en el curs dels segles, s’ha vist obligada a ésser bèl·lica, per la fatalitat del seu emplaçament, quan ella és sens dubte de mena ben pacifica i vividora.»

* Foranies gironines (El meu amic Pellini i altres contes), de Prudenci Bertrana

Xavier Carmaniu a Fem Girona

El veïnat de la Rodona de Santa Eugènia de Ter, el 1960 FOTO: AJUNTAMENT DE GIRONA. CRDI