Els Premis Literaris de Girona -els Bertrana- d’aquest any coincidien amb els 150 anys del naixement de Prudenci Bertrana i el 125è de la seva filla Aurora Bertrana. També, amb els 50 anys de la primera edició que va guanyar Manuel de Pedrolo amb Estat d’excepció (Acte de violència). Amb motiu d’aquestes celebracions, s’havien fet dos actes previs: el dijous 14 de setembre a la Casa de Cultura de Girona, on es va projectar un documental sobre la vida de l’escriptor; i el dimarts 19 a l’Auditori de Girona, on va tenir lloc el concert de la cobla ciutat de Girona Més Bertrana, més.

El dijous 21 l’acte de lliurament de premis, que es va fer també a l’Auditori, va tenir una prèvia on es van inaugurar una exposició amb llibres guanyadors d’anteriors edicions i que incloïa un autoretrat de Prudenci Bertrana, per reivindicar l’artista total que Bertrana havia manifestat en diverses ocasions que volia esdevenir.

Com si fos ahir

En un escenari ple de flors, la cantant Gemma Humet i el guitarrista Toti Soler van obrir l’acte amb la cançó, D’un temps, d’un país de Raimon, amb una lletra molt adequada al moment actual. Vivim temps excepcionals, per això els discursos institucionals també ho van ser. Aquest cop el president de la Fundació Prudenci Bertrana, Joan Domènech, va sortir a fer el discurs amb tots els patrons de la Fundació. El primer que va remarcar va ser que la primera novel·la que va guanyar aquest premi, Estat d’excepció de Pedrolo, podria parlar dels fets d’aquests últims dies. El discurs de Domènech també va servir per fer costat a les institucions catalanes en els moments actuals. Va aprofitar per recitar un poema propi en homenatge a Salvador Sunyer Aymerich, traspassat aquest any, donant-li les gràcies per la seva lluita en els temps foscos del franquisme en defensa del català i de la llibertat.

Llavors, va parlar Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, que va recordar la importància de la cultura en temps convulsos com els que estem vivint. També va reivindicar la necessitat d’una literatura èpica. Pere Vila, president de la Diputació de Girona, va recordar que un grup de “valents” gironins van voler premiar la literatura catalana en ple franquisme i van crear els Premis Bertrana per alhora reivindicar l’artista gironí que va viure a la Rodona de Santa Eugènia de Ter. Va advertir que la societat catalana estava controlada, vigilada, però decidida. Finalment, el conseller de cultura, Lluís Puig, va remarcar la necessitat d’estimular la lectura com havia fet el president Puigdemont aquella tarda amb una piulada.

Temps d’amor i revolta

Gemma Humet i Toti Soler van tornar a sortir a l’escenari per interpretar dues cançons més: La cançó del cansat d’Ovidi Montllor, molt adient per aquests dies i una que anticipava molts dels premis que havien de venir, I em dius que el nostre amor de Maria del Mar Bonet. Perquè l’amor en totes les seves formes seria un tema que estaria relacionat amb els guanyadors.

Premi Lletra

El primer que es va lliurar va ser el Premi Lletra a millor iniciativa digital de la literatura catalana que va ser per laplicació L’univers poètic de Miquel Martí i Pol. Montse Caralt, la coordinadora del projecte, va explicar com pretenia fer estimar la poesia als més joves i que aquesta és una excel·lent eina de socialització i sociabilització. Per acabar va recitar un poema de Martí i Pol per parlar d’allò que està passant aquests dies, Aquesta remor que se sent.

Premi Cerverí

Tot seguit es va entregar el Premi Cerverí a la cançó La mestra del conjunt valencià Zoo. Una lletra que és un homenatge a Marifé Arroyo coneguda com “la mestra” que a principis dels anys 70 va començar a introduir mètodes didàctics innovadors i va començar a fer classes en valencià. Un fet que li va comportar molts problemes fins que va ser expulsada de l’escola on feia classes. Una manera de demostrar l’admiració, una altra forma d’amor, cap a aquesta revolucionària. La lletra, però, també parla dels temps actuals: “Dos per dos són quatre. Quatre i dos són sis / Escola reglada i frustrada. / No parles ni jugues si no tens permís. / La creu, la sotana i la vara. / Conjuguem presents imperfectes. / Li restem la X al futur. / Castrem a les feres als centres. / Força de treball del segle XXI. / Hem planificat les conductes, / no deixem ja marge per la creació.”

Premi Ramon Muntaner

Xavier Gual és l’autor de la novel·la que va guanyar el 32è Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil per La noia de la caravana. El guardonat va lamentar que pocs estudiants llegissin i que també molt pocs pares ho fessin. Va escriure la novel·la després de preguntar als seus alumnes què els agradaria llegir i li van respondre que una d’amor i misteri. Per això, la novel·la de Gual té un format que s’inspira en el postmodernisme actual amb salts temporals per atraure més als joves a llegir: comença pel final i tota l’estona hi ha flahsbacks per descobrir que li ha passat a la protagonista, una noia que d’amagat dels seus pares volia passar un cap de setmana amb la seva parella en un càmping abandonat… sense mòbil! Potser, això és el que volen els lectors del futur i els alumnes actuals: postmodernisme per poder acabar una novel·la.

Premi Carles Rahola

El següent premi que es va donar va ser el Premi Carles Rahola d’assaig que va guanyar l’exconsellera Montserrat Tura per República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire. Un assaig que traspua amor cap al seu avi, Feliu Tura que va col·laborar amb la Unió de Rabassaires i que va ser alcalde de Mollet durant la Segona República. En aquest assaig, la seva néta també vol acabar amb el tòpic que relaciona ruralisme i ignorància. I també va voler recordar el fet que el seu avi guanyés a Mollet amb una àmplia victòria amb el 75% dels vots en les eleccions municipals del 1931 amb el Centre Catalanista Republicà. També va mencionar una cita de Gutenberg: “La impremta és un exèrcit de 26 soldats”. A més a més, va evocar la figura de Carles Rahola, periodista assassinat pels seus escrits.

Premi Miquel de Palol

Abans del Premi Miquel de Palol de poesia, es va projectar un audiovisual en què es va recrear la poesia dibuixada d’un dels guanyadors d’un altre any, Com el vent de Manuel Forcano recitada per Sílvia Bel. I amb el Premi Palol de poesia va arribar un dels moments més emotius de la nit, amb la seva filla Maria sobre l’escenari i l’anunci del nom del guanyador, Albert Garcia Elena que va definir la poesia com “la droga dura de la literatura” i que en la seva poesia era més important el “significat” que la “forma”. Després, Maria de Palol, va recitar el poema Salve del seu pare. I abans d’arribar a l’entrega del 50è Premi Bertrana de novel·la, Gemma Humet i Toti Soler van acabar amb un himne (antic?), però vigent contra el franquisme (i contra tot tipus de feixisme): Què volen aquesta gent?

Premi Prudenci Bertrana

S’acostava el gran moment, saber el guanyador del 50è Premi Bertrana de novel·la que va ser per a David Nel·lo per la seva obra Melissa i Nicole, una obra que se situa durant el solstici d’estiu a l’illa de Gotland a Suècia que està molt a prop de l’illa Fårö, on està enterrat el cineasta Ingmar Bergman. Melisssa, Nicole i les seves respectives famílies es retrobaran en el Centre d’Informació de l’illa i els fantasmes del passat ressuscitaran… amb un to i una temàtica molt bergmaniana, segons el mateix autor, i on les relacions amoroses tenen un paper destacat. Nel·lo també va parlar de la situació d’aquests últims dies per explicar com l’actitud d’algunes autoritats li fan pensar amb el sheriff de Notthingham que perseguia Robbin Hood. L’acte va acabar amb la foto dels guanyadors de tots els premis i el cant de Els Segadors per part dels assistents.

… i sopar del Molí de l’Escala

Finalment, a dalt, ja s’esperava el sopar, gentilesa del Molí de l’Escala. Aquest any en els aperitius no hi podien faltar les delicioses anxoves de l’Escala i com a plat estrella hi havia “saltat de secret ibèric amb verdures de temporada i soja”, un sopar contundent per acabar una revetlla reivindicativa. Finalment, a la sortida, a part del tradicional CD amb les imatges de l’any passat, també hi havia un llibret amb il·lustracions de Jofre Sebastian, Escenes gironines amb fragments de Memòries, l’autobiografia d’Aurora Bertrana i Foranies gironines de Prudenci Bertrana.

Bona nit i bona sort!