Un dels temes més importants que va citar, amb la boca petita, el president Mas, quan va anunciar les votacions del 27-S, va ser la creació de la junta electoral catalana. Una junta electoral que representa una petita part de la llei electoral catalana. Catalunya és l’ única comunitat autònoma que no en disposa encara. Aquest llei pendent de fer des de la restauració de la democràcia no sembla que s’hagi d’aprovar properament… Si no és que prospera la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda el 2009, que es podria arribar a debatre en un ple del Parlament al mes de febrer.

Ara en un panorama polític canviant i en ple procés independentista, alguns somien desperts que aquesta llei arribi abans del nou Estat. Un somni impedit per un arc parlamentari molt variat a causa del doble eix (qüestió nacional- social). Un doble joc que converteix quasi en una utopia un pacte de dos terços del Parlament, encara més si tenim en compte a quins llocs i zones se solen votar els partits amb representació parlamentària. Depenent dels llocs on obtenen el major nombre de vots, volen una llei d’una persona/un vot o més proporcionalitat com la Llei d’Hont actual o altres fórmules semblants.

Una manca de llei electoral que ha provocat diverses situacions greus, potser no prou comentades o recordades. Per exemple, els problemes que han tingut els catalans residents a l’estranger per votar a les diverses comtesses electorals com la què es va dur a terme el 25-N de 2012, quan fins i tot hi va gent que no els va arribar la sol·licitud de vot. També hi van haver diversos malentesos a causa de la modificació de la Llei Electoral espanyola presumptament “per facilitar els tràmits”.

A nivell municipal, a Girona estem vivint un final de legislatura surrealista, amb fins a vuit regidors no adscrits dels 25 que hi ha en total. Un fet que d’una manera clara ha acabat provocant situacions rocambolesques en els plens amb regidors interpel·lant el partit pel qual es van presentar. Una bona solució per aquest tema seria les anomenades llistes obertes, un terme maleït pel què suposa de pèrdues de poder pels aparells de partit. Llavors, per fi, es votarien a les persones, i no necessàriament uns partits que no sempre compleixen el seu programa a nivell local (o nacional). Però, les llistes obertes semblen una altra utopia. Per desgràcia, ens haurem d’esperar a la independència per tenir una Llei Electoral com cal i llavors potser podrem començar a parlar de nova política amb la boca gran.

Joel Medir i Hereu és veí de la Rodona, autor del bloc citizenjoel.wordpress.com,
llicenciat en periodisme i exalumne de l’IES Santa Eugènia i del Col·legi Montfalgars