No fa massa dies es va presentar oficialment a la ciutat de Girona, la creació del Premi Literari Jordi Vilamitjana, impulsat per l’Institut Santa Eugènia i eldimoni.com. No cal dir que aquest anunci m’ha plagut especialment per diversos motius. El més important, a nivell personal, pel reconeixement que suposa a la vida –massa curta– d’un estimat company de feina. Però anant una mica més enllà de la particularitat, la satisfacció per la creació d’aquest premi es multiplica. Hi trobo clarament l’existència d’un triangle virtuós. Aquests en serien els seus vèrtex.

Origen. De fet, l’impuls de la creació del premi té els seus orígens a l’Institut on en Jordi Vilamitjana va treballar tants anys de la seva vida. Massa curta. Ja ho he dit, oi? Doncs sí, aquest origen posa de manifest l’estima que la comunitat educativa manté viva per a un professor de la qualitat humana i professional d’en Jordi. A més, però, l’origen se situa també al seu estimat barri de Santa Eugènia. Aquest poblet, esdevingut barri, format per famílies treballadores, altament castigades per la distribució injusta d’una crisi que no es mereixen. Barri acollidor per excel·lència, integrador i fidel als seus orígens. Aquest indret que en Jordi tant estimava, esdevé ara l’origen del premi que porta el seu nom i que des de la base –tal com li agradava al Jordi– s’estén i s’ofereix a tota la ciutat de Girona.

Jovent. Si alguna cosa pot destacar-se de la peculiar forma d’entendre l’educació que tenia en Jordi, és precisament el seu amor per als joves. L’interès per tot allò que envolta el món juvenil, molt més enllà de les quatre parets de l’aula, era una constant en la forma d’educar d’en Jordi. Ara, el premi literari donarà l’oportunitat a tots els joves de la ciutat, de poder-hi participar. Sense límits, qualsevol jove gironí, de qualsevol barri, origen, condició, gènere, religió, pertinença… podrà posar en joc les seves capacitats literàries. Serà una competició, potser sí. Qualsevol premi té aquest component competitiu. Però serà també una col·laboració per fer sentir clar i català, la veu de la joventut gironina.

Girona. La ciutat estimada d’en Jordi. La seva ciutat. Aquella on va viure, va estimar, va treballar i va morir. Massa aviat. Per cert, ho havia dit, oi? La ciutat sobre la que tan sovint escrivia, amb el seu esperit lliure, sense lligams. Tercer vèrtex d’aquest triangle virtuós que, al meu parer, configura el premi literari recentment creat. La ciutat per on en Jordi passejava, amb la seva mirada inquieta, per anar sempre més enllà de les pedres, més enllà de les aparences. Per anar configurant en la seva ment, especialment dotada per a la paraula, aquella visió mordaç, punyent de la realitat que l’envoltava.

Un triangle ocupa però una superfície. Aquest és l’espai que podem emplenar amb tots els diversos amors que ocupaven el dilatat cor d’en Jordi. El seu amor per la literatura, objecte del premi. Per la seva llengua, el català. Pel seu país, Catalunya. Per la seva família. Per la seva gent. Pels seus amics i companys. Per al seu alumnat. Tot un teixit d’amors que farceixen aquest triangle del Premi Literari Juvenil Jordi Vilamitjana. Allà on siguis, no pequis de modèstia, amic! No siguis vergonyós! Gaudeix de tot el que el premi oferirà al llarg del temps a generacions de joves gironins.