Ben a prop de la Parròquia de Santa Eugènia de Ter -carrer Campcardós núm. 3- hi trobem el Rober de Càritas de Santa Eugènia de Ter, l’únic de la ciutat de Girona. Però, què és un rober? Un rober és “un servei obert a tothom. on es proporciona roba a la gent que n’està necessitada”. Ens recorden també que aquest mes de març, davant del rober, s’hi instal·larà el Centre de Distribució d’Aliments (CDA), actualment a Pedret, ja que el sector de Santa Eugènia·Can Gibert del Pla és molt més cèntric i està ben connectat.

El Rober de Santa Eugènia de Ter està obert de dilluns a divendres: matí de 10 a 12.30h i tarda de 4 a 7h. De dilluns a dijous s’hi pot anar a donar roba o a recollir-ne. Ens expliquen que la nova filosofia de Càritas a tot l’Estat espanyol és que la persona que adquireixi la roba “hi col·labori amb una petita quantitat, cosa que permet ajudar a pagar les despeses”. El divendres està reservat per a la gent més necessitada: aproximadament una seixantena de persones al mes, la majoria d’origen estranger, que venen de La Sopa o de la Creu Roja. Els envia “l’assistent social que indica les mudes que necessiten”, explica la Carme, una voluntària del centre, i, afegeix que això és totalment gratuït per a aquestes persones.

El 2015 van gestionar 25.896 kg de roba

Ramon Ceide amb la Carme i en Lluís, dos voluntaris del Rober de Càritas de Santa Eugènia FOTO: JOEL MEDIR i HEREU

Diàriament, un cop rebudes les donacions, es fa el triatge de la roba i s’examina que “estigui bé i en bones condicions”. Ens recorden que la gent “hauria d’anar amb compte i pensar que a les donacions no hi cap tot”, per exemple arriben moltes peces “trencades o molt brutes” que Càritas ha d’acabar llençant, ja que només es poden tractar com si fossin residus. Per fer-ho estan en contacte amb “empreses de reciclatge o tractament de residus”, com pot ser el cas de Roba Amiga-ADAD. L’any 2015 van gestionar un total de 25.896 kg de roba i van lliurar 4.969 kg per a la gent més necessitada que hi va el divendres.

S’ha d’aclarir que Càritas no porta roba als refugiats. Però, si una entitat que ajuda els refugiats, els en demana, fan el possible per servir-la. Per ajudar-los, recomanen enviar diners telemàticament al lloc corresponent. Podria semblar que amb l’increment de la conscienciació sobre els refugiats hagués augmentat la solidaritat, però, segons Ramón Ceide, president de Càritas Interparroquial Girona, les donacions al 2016 “s’han mantingut o fins i tot han baixat una mica”. La Carme, una voluntària, creu que el fet que les donacions hagin baixat es deu a què “la gent ja ven la seva roba per plataformes digitals”. Tot i això remarquen que no es tracta d’una baixada significativa. Amb dades de l’any 2015, a aquest centre, segons dades de la mateixa entitat, es van atendre directament 452 persones.

Formació amb alternança

En el Rober de Santa Eugènia de Ter hi treballen actualment 14 voluntaris i una encarregada, l’única assalariada. Després hi ha quatre persones que s’estan formant i al mateix temps treballant, una mena d’aprenents, Càritas ho anomena formació amb alternança perquè quan estiguin formades podran anar a alguna altra botiga.

Una de les voluntàries és la Carme, una mestra jubilada, recorda com va començar a ser-ne “per casualitat” 30 anys endarrere. Càritas Interparroquial estava al carrer Francesc Ciurana de Girona. Un dia hi va anar perquè hi havia una amiga seva voluntària “tenia tot un piló de roba per triar”, es va oferir per ajudar-la i s’hi va acabar quedant. En aquella època recorda que el rober només “tenia quatre coses” i ha viscut com durant aquest temps ha anar augmentant el volum de mudes que triaven. Ha estat al rober des dels seus inicis i compagina la seva feina d’aquí amb la del Rober de Salt. En Lluís era empleat de banca i ara porta els comptes a Càritas Girona. L’Àngela és l’única treballadora assalariada del centre, està preparant l’accés a la universitat per estudiar Educació Social; de fet, sempre ha tingut la vocació d’ajudar i adverteix que “no has d’estar aquí simplement pel treball, has de tenir un caràcter i una vocació”, ja que per exemple el divendres “ve gent molt necessitada i que s’han de saber tractar… has de tenir un caràcter amb sensibilitat”. Tots tres representen una petita mostra de l’equip que fa funcionar el rober.

El cosidor del rober

Una activitat destacada del rober és el cosidor. Un cosidor que forma persones perquè es puguin arreglar per si mateixes la roba. A més a més, aquestes persones obtenen un diploma que els acredita que han passat el curs. Cal destacar que en aquest curs hi participen una trentena de persones i el dirigeixen deu voluntàries, de les quals dues són d’origen magrebí. Aquestes voluntàries ja han fet el taller i s’han convertit en professores. Això serveix per complir “un altre objectiu de l’entitat”, la integració de les persones que hi van.

Solidaritat, caritat i administració

Ramón Ceide, president de Càritas Girona, remarca que l’acció de Càritas “és sempre subsidiària de tot allò que, pel motiu que sigui, no fan o no poden fer les administracions”. Tot això amb un límit: “no prendre mai la iniciativa a l’administració”. És més, conclou que és “una qüestió de justícia que les institucions resolguin els casos de necessitat”. Però, si hi ha alguna circumstància per la qual les administracions no hi poden intervenir, llavors Càritas hi intervé com a últim recurs.

Finalment, Ceide explica que “l’objectiu utòpic és que Càritas no fos necessària”. A més a més, afegeix que “és de justícia que entre tots plegats i coordinats a través de les administracions puguem atendre totes aquelles persones que ho necessitin”. Un objectiu que ara per ara, dissortadament, no sembla gaire proper…