Un plaer extraordinari és passejar, contemplar, i gaudir d’aquest bé de Déu que ens ofereix Girona, temps de flors. Rams, motius, composicions, muntatges i dissenys per a tots els gustos engalanen espais, patis i racons d’una bona part de la ciutat. El visitant pot restar embadalit davant de l’estètica i la bellesa de l’àmplia oferta amb què se l’obsequia. Però també hi pot descobrir la intencionalitat simbòlica que sorgeix i sura per damunt de l’espectacularitat o la senzillesa d’un disseny reflexionat.

En aquest sentit, em centraré en la composició de l’Ester Monreal Sebastià: tres discrets cables d’acer units per formar un triangle -al centre del qual, a terra, el Punt de Trobada de La Rambla- sostenen cinquanta barrets de palla, de cadascun dels quals brolla un pom de margarides. És senzilla i modesta, sense pretensions, però no hauria de passar desapercebuda per cap gironí ni gironina. És senzilla, sí, però alhora també una destacada interpretació d’un fet històric d’importància cabdal per a la ciutat de Girona: tres antics municipis, Santa Eugènia de Ter, Sant Daniel i Palau-sacosta, fa 50 anys que van ser incorporats a la ciutat de Girona. I quin lloc podia ser millor per situar aquest simbòlic projecte floral que el Punt de Trobada? Gràcies, Ester, pel teu projecte i gràcies a qui n’ha fet possible la materialització.