![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Estem en crisi; això és evident. I per sortir d’aquesta crisi, el govern del president Zapatero ha fet una proposta d’inversió pública que es traduiria en potenciar aquesta inversió mitjançant els ajuntaments. Com tot en política, és discutible. Ara bé, si ens ajustem a aquesta proposta -que és ja un fet- hem de ser intel·ligents i àgils, i des de les entitats cíviques, fer propostes viables que qualifiquin la nostra ciutat, els nostres barris, les nostres instal·lacions… No podem esperar que altres ciutats se’ns avancin i ens quedem sense aprofitar les oportunitats que ens dóna la mateixa crisi.
Això és el que ha fet el futbol del Girona FC, i està molt ben fet perquè ha sabut aprofitar aquestes oportunitats. Ara bé, la ciutat no pot adormir-se i quedar-se aquí. Les entitats i associacions cíviques han d’exposar les seves necessitats.
Santa Eugènia de Ter no pot adormir-se i ha de dir la seva. Té una frontissa per urbanitzar (una més; ja en tenim una altra que es va convertir en barrera) i en el projecte inicial hi ha un aparcament que ha quedat penjat per una inadequada presentació del projecte al Pla de barris i viles de la Generalitat. El problema rau en una manca de finançament degut a l’anul·lació del 50% que la Generalitat havia d’aportar.
L’Associació de Veïns, en una reunió al respecte, ja va veure que el pàrquing projectat trontollava. Sense cèntims i amb una zona afectada per uns períodes ajustats en el temps imposats pel propi Pla de barris, el projecte podia quedar en res.
És ara que se’ns obre una porta a la realització d’aquest projecte. És el moment adequat per dir que la manca d’espai crònica que pateix de Ter, fruit d’una mala planificació, tingui una solució que eviti un nou deteriorament. No pot ser que per arreglar el problema de la manca d’espais lliures i d’equipaments -que són altament necessaris- s’hagi de generar un nou problema com seria la manca d’aparcaments en una zona on la gent majoritàriament treballadora necessita el cotxe per anar a treballar i que ara ocupa encara que sigui desordenadament i precària.
Si per altres equipaments de ciutat de gran pressupost es busquen fórmules imaginatives de finançament, aquest equipament pot comptar amb una forma que supera la imaginació i toca de peus a terra. Ni Girona ni poden perdre l’oportunitat de resoldre aquest problema, ni deixar que el carreró sense sortida quedi tancat sense possibilitat de superar-lo.
Eduard Herrero és veí de de Ter