![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Amb l’aire sumptuós dels grans actes, on només hi faltava la música de Benvingut Mr. Marshall, i amb el màxim protocol es va inaugurar l’estació (provisional) del Tren d’Alta Velocitat a Girona (TAV). Però es va fer amb un petit detall sense importància: les obres de l’estació, a mig fer, han deixat la ciutat completament empantanegada.
Mentre a sota terra, els molts honorables polítics convidats feien els discursos corresponents, a dalt continuava un paisatge desolador. Ningú no volia escoltar les veus de diverses organitzacions que es manifestaven a l’exterior. El Parc Central continuava tancat i sembla que el seu antic aspecte quedarà com un record per a molts gironins i gironines que l’han gaudit. Records de les estones de la infantesa jugant amb les granotes, aprenent a anar amb bicicleta, jugant a futbol o amb aquells tobogans i jocs similars que tant utilitzàvem de petits. Tot això passava a principis dels 90 quan el parc feia poc que s’havia inaugurat. Potser ho hem perdut físicament, però no mentalment. El què sí que han perdut, en molts casos, els veïns del és la tranquil·litat i la mobilitat que tenien abans, i a canvi han rebut, amb les obres, un regal enverinat per molts dels seus negocis, com ara els de la Plaça Europa al costat de l’esmentat parc, i tants d’altres que hi ha en el barri amb grans dificultats per sobreviure actualment.
Un Parc Central que servia per a un concepte que, curiosament van repetir dos dels nostres honorables convidats a la inauguració de l’altre dia: la unió. Una unió entre dues zones de Girona històricament allunyades entre sí: Sant Narcís i
Joel Medir i Hereu és veí de la
llicenciat en periodisme i exalumne de l’IES