Quan escoltem la paraula “vacances”, els adolescents som els primers en animar-nos. No només perquè no hem d’anar a l’institut ni llevar-nos aviat, sinó també perquè per als joves, les vacances signifiquen llibertat. I està ben clar que en el pont de Setmana Santa no tenim res a fer. Sempre he pensat que és per això que la gent tria entre dues opcions per invertir el seu temps lliure.

Una d’elles, que és la que els joves solem triar, és la de quedar-se a casa i no fer res més que dormir i mandrejar al sofà sense fer absolutament res. L’altra, que és la que, per un motiu inexplicable, agrada més als pares, és la de sortir de la nostra zona de confort i estar tota la setmana ocupat les vint-i-quatre hores del dia.

Sincerament, ni de bon tros sóc de la segona classe de gent, però vaig pensar que fer alguna activitat una mica especial no estaria gens malament. Així que vaig anar al teatre Condal de Barcelona per veure l’obra El fantasma de Canterville.

Perquè us pugueu situar una mica, l’obra és una comèdia basada en el conte del mateix títol de l’escriptor irlandès Oscar Wilde. El Senyor Otis, un home de negocis americà, decideix comprar un castell anglès a Lord Canterville, que li adverteix que hi viu un fantasma, un avantpassat dels Canterville. Però ni al Senyor Otis ni a la seva família no els importa gaire la presència del fantasma de Canterville qui, d’una manera còmica i humorística, intenta fer-los fora de moltes maneres, tot i que no li resulta gaire efectiu.

Jo no havia anat mai al teatre…

… i no pensava que la primera vegada veuria una obra tan interessant com aquesta. I tot i que a vegades no ho vulguem admetre, sempre són les persones del nostre entorn les que ens impulsen a fer coses noves, o , si més no, a moure’ns de casa.

Com he dit abans, jo no havia anat mai al teatre. I per això em van sorprendre moltes coses. Aquell dia no tan sols vaig disfrutar d’un gran espectacle, també vaig veure tota la feina que té preparar un projecte com aquest.

Per començar, escriure el guió, ja que reduir tot un llibre a una hora i mitja d’interpretació i que agradi al públic, no és gens fàcil. Després, l’escenari, ja que durant tota l’obra hi va haver el mateix decorat, que representava el rebedor del castell dels Canterville, i estava molt ben aconseguit. També em va emocionar i alegrar veure en viu els actors.

Em va impressionar tot el paper que es van haver d’aprendre. I un fet graciós és que, al ser una comèdia, hi havia moments en què ni ells mateixos s’aguantaven el riure. Personalment, crec que ho van fer genial. Una altra cosa que em va emocionar molt va ser veure en directe l’actor David Olivares.