No arribarà al 110è aniversari. La plaça de toros que va fer construir el rebesavi Alcalde no arribarà al 2007. Deixant a part la «tasca i l’art» que s’hi hagin pogut desenvolupar, és innegable que el paisatge de la Devesa es veurà alterat de manera important amb la desaparició del rèdol.

Quan hom s’acostuma a l’amable cèrcol, al cilindre i a les formes rodones, li costa molt acceptar cubs cantelluts, vorarius abruptes, línies de fuga perdudes. Perdre la plaça de toros -com a espai ciutadà, vull dir- és una pèrdua important. El nou edifici projectat té una forma de capsa de sabates ja vista, ja coneguda. Hi ha pocs edificis circulars a la ciutat, però, -ai, las!- l’altre que hi ha -l’antiga seu del Banc d’Espanya i futura seu de la Subdelegació de l’Estat- és premi FAD d’arquitectura! A Barcelona s’està remodelant -que no ensulsiant- Les Arenes, i la torre Agbar es rodona com una bala. Ves que això no vulgui dir alguna cosa.

En el procés de demolició de la plaça hi ha un desig inconfessat d’esborrar memòria. Els toros són, en la societat orweliana que s’està bastint, políticament incorrectes, ergo, tot allò que s’hi refereixi, també. Fins i tot el subconscient està traint les nobles autoritats. A l’entorn de la nova seu dels Jutjats, la pàgina web de l’Ajuntament de Girona diu que «el nou edifici estarà situat al Polígon d’Actuació 21-Plaça de Braus, entre l’avinguda Josep Tarradellas, el passeig de la Devesa i els carrers Torí (sic) i Joan Pons».

No, no, senyors

El carrer que va de Joan Pons al passeig de la Devesa no es diu ‘Torí’, com la ciutat del nord d’Itàlia, sinó ‘Torín’ en referència a la Plaça de toros de Santa Eugènia de Ter que hi ha a l’indret, que té els dies comptats, però que hi és des de 1897. Diuen Cufí i Cornellà al Dicgironari que ja abans d’aquesta data el lloc era esmentat com a «Caserío del Torín». Senyores autoritats: si volen, hi posin «cul d’en Jaumet», però, sisplau, ho passin pel Ple. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines