EL PUNT AVUI > Des de fa tres anys a Girona ja no només hi ha bancs o entitats d’estalvi que mouen euros. Nascut al Centre cívic Pla de Palau, el banc del temps promou l’amabilitat i l’altruisme. Ho fa posant en contacte dues persones que ofereixen serveis o coneixements, que són pagats amb hores. Si el Pla de Palau va ser el primer, fa un any s’hi va afegir el banc del temps Pont del Dimoni, que no depèn de les Centres cívics ni de Sant Narcís ni de Santa Eugènia; és una associació de veïns i veïnes d’aquests barris que usa els Centres cívics com a seu social. A més, gestionen les sol·licituds mitjançant la web, però també amb l’atenció presencial els dilluns, a Santa Eugènia, i els dijous, a Sant Narcís.

El naixement del banc de Pla de Palau va arribar com a continuació de la campanya Som un barri amable. El seu responsable és Pere Xavier Soler. “Estem contents, però tot costa molt. Això implica un canvi de mentalitat i els canvis de mentalitat sempre han arribat amb els canvis de generació. No només val el que costa diners, sinó que hi ha moltes coses que tenen valor.” Els usuaris utilitzen el taló en què els serveis prestats donen hores (i no euros). Els socis s’han de registrar i tenen a la seva disposició una llarga llista de serveis per gastar les hores.

Valoració del servei

Pablo Lidoy, un enginyer de telecomunicacions nascut a Saragossa i establert a Girona, és el president del banc del temps Pont del Dimoni i també soci del banc del temps Pla de Palau, i ha traduït i adaptat el programa del banc del temps de Bilbao a les necessitats del BdT Pont del Dimoni. Lidoy explica que el banc en línia va tenir una subvenció de 1.800 € dins el Pla Educació i Convivència (PEiC). Al final del servei, explica Lidoy, els usuaris en fan una valoració. “El problema és que tenim temps per donar, però no tenim temps per demanar. Aquest és el principal problema no d’aquest banc, sinó de tots. Ens costa demanar.” Igual que el web del Pont del Dimoni, a la Bisbal d’Empordà treballen per tenir el seu banc de temps en línia.

Sense ànim de fer competència als comerços

“Una persona diu: ‘M’agradaria pintar la casa’. Aquests serveis no són permesos perquè no volem causar competència deslleial als comerços. Una cosa és pintar una paret i l’altra, una casa”, diu Lidoy.

La possibilitat d’invertir en entitats socials

El mateix Lidoy explica que al banc del Pont del Dimoni, que agrupa els Centres cívics de Sant Narcís i Santa Eugènia, s’anima a invertir hores en entitats com l’Oncolliga, La Sopa o el Club Sant Jordi.

A Pere Xavier Soler li tallen els cabells

A Soler (Pla de Palau) li tallen els cabells. Ell, a canvi, assessora sobre patologia d’edificació (esquerdes, humitats). Soler és professor de tecnologia de la construcció a la Universitat de Girona (UdG).

La Xunta “obliga” els ajuntaments a tenir el seu banc

Soler ha explicat que la Xunta de Galícia ha obligat tots els ajuntaments a crear el seu banc. “Penso, però, que això ha de venir de baix més que de dalt”, diu Soler. Els bancs van néixer als EUA.

El banc del barri de Montjuïc, a punt per al gener

L’Associació de Veïns del barri de Montjuïc de Girona es prepara per tenir el seu banc al gener. Rebrà una programa informàtic del banc de Bilbao, explica Pablo Lidoy, del Pont del Dimoni.

Riques sense diners: Llum Maria Miranda i Dolors Egea donen i reben serveis de manera recíproca; lloen les virtuts del banc en l’actual crisi

La Llum Maria Miranda i Dolors Egea, veïnes de Girona, són un cas peculiar dels 179 socis del banc del temps del Centre cívic del Pla de Palau. Totes dues presten serveis i en reben, però elles ho fan de manera recíproca. “Ella [Egea] ve a casa i li faig una sessió de reflexologia podal [tractament de salut als peus]. Al final, ella em fa quiromassatge a l’esquena. I això és perfecte. Totes dues ens en beneficiem. Rebem una sessió de salut i d’amor, de franc”, comenta Miranda.

Miranda ja havia participat anys enrere en la Xarxa d’intercanvis de coneixements (XIC) promoguda per l’Ajuntament i havia dirigit tallers de reflexologia. Miranda és una de les més actives a l’hora de prestar serveis, tant de reflexologia com de reiki, i lloa els beneficis del banc. “Cada cop que fem un sopar i ens trobem la gent del banc, dono testimoni que és el millor que s’ha pogut inventar. Som rics sense tenir diners. Jo ofereixo un servei dels coneixements que tinc, m’omple i m’agrada fer-ho. A més, tinc un temps per a les meves necessitats.” Miranda ha quedat molt satisfeta dels ajuts rebuts en informàtica o costura gràcies al banc.

Egea, per la seva banda, va trigar a fer el pas d’integrar-se al banc, però ara també n’està molt satisfeta. “M’ho va dir una amiga fa un any, però fins fa sis mesos que no vaig anar a apuntar-me perquè no tenia temps d’anar-hi. He anat a buscar-hi classes d’anglès, un lampista perquè tenia un problema amb el timbre de la porta i, a més, he conegut molta gent maca a banda de la Llum”, explica.

“Ho recomano a molta gent”

Egea destaca que la gent que coordina els bancs, tant el de Pla de Palau com el del Pont del Dimoni, faciliten que les gestions siguin fluïdes. I recomana que tothom s’animi. “Surts d’allà [Pla de Palau] i ja tens el servei establert. Jo ho recomanaria a tothom. Ho estic recomanant a molta gent: que hi vagi i que ho provi. Tothom sap fer alguna cosa i, de la manera que estan les coses, no estem per pagar-nos-ho tot.” [Jordi Ferrer · El Punt Avui]