A la premsa gironina sortia la notícia de que l’Ajuntament de Girona vol crear un casal per als jubilats de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla, a la plaça Leonor Joher. Aquest casal supliria el que hi havia a Caixa Catalunya i seria regit -o protegit- pel consistori gironí. Tot i que fa ja uns catorze anys que resideixo a Can Gibert, el nom de la plaça no em sonava i vaig intentar buscar-ho a internet. La primera pàgina que vaig consultar fou www.viamichelin.es i cercant i tafanejant dintre el callejero vaig quedar astorat. Per un moment, i potser desprès de les crítiques que s’han fet des de la capital del reino i alrededores a conseqüència de l’últim Onze de Setembre, vaig pensar que l’ombra de Felip V, el Decret de Nova Planta, o la resurrecció d’aquell pallasso gallec, camacurt i amb bigoti que va guanyar la guerra el 1939, tornaven a volar sobre Girona.

La plaça no constava al plànol de carrers de Girona i rodalies i una trucada a la Policia Municipal va aclarir el lloc que porta el nom de Leonor Joher Besalú. El Casal, crec estar encertat, s’ubicarà al solar de l’edifici on hi havia l’antic Mercat cobert de Santa Eugènia de Ter. Bona pensada i un lloc públic ben aprofitat. Felicitats.

I ara segueixo amb el motiu del meu astorament

Molt segur que si ha algú que llegeixi això i conegui un xic Girona i Salt, sabrà perfectament que hi ha noms de carrers íntimament lligats amb la toponímia local com ara: plaça del Veïnat, carrer Montnegre, carrer Sant Grau, carrer de les Filadores o camí de les Guixeres. Doncs bé, aquests llocs no consten al callejero, però sí hi és: “plaza del Vecindario, calle del Montenegro, calle de San Grado, calle de las Hilanderas, calle de las Yeserias”. Quina barra! M’imagino que els ajuntaments no en són sabedors, ja que n’hi ha per fer esborrar, mai millor més ben dit, del mapa aquest plànol.

És més seriós del que sembla. Si no hi posem mà abans de que tot, parafrasejant a La Trinca, “haga un pedo como una bellota” ens podem trobar dins d’un temps amb un callejero amb carrers com “Piconevado” per Puigneulós, “Ventanitas” per Finestrelles, “Monte de helechos” per Montfalgars, “Monte del Juicio” per Montseny o “Costa buena” per Costabona.

És que de mica en mica estem perdent la nostra identitat? És que de mica en mica ens volen anar desacreditant titllant-nos de separatistes? Tant se val, per a mi sempre serà millor un separatista que un separador.

Joan Arnau i Serra és fill de les Planes d’Hostoles i veí de Can Gibert del Pla