Era un nen consentit per la Xita Domènech, la seva mare, i per les seves dues germanes, l’Anna i la Mariona, més petites que ell. En Pep Duixans mai no va anar de quatre grapes. Va començar a caminar molt de pressa perquè necessitava les mans per agafar els llapis. Josep Duixans, arquitecte, va transmetre el geni del traç fi i el pols ferm al seu hereu. En Pep es va aficionar tant al dibuix i la pintura que quasi es va descuidar de xerrar.

Encara avui, com comunica millor és mitjançant els seus dibuixos. M’agrada com pinta, com a aquarel·lista, però li veig un do en les seves il·lustracions en blanc i negre; aquesta va ser la manera de transmetre el color a les planes d’un diari imprès en una sola tinta. Quin domini de l’escala de grisos! Heu vist el seu senyor de la boina i del vestit negre?, com transmet l’esperit de Josep Pla!

Els seus retrats de polítics no pretenen deformar el personatge, no són pas la caricatura simplista i poca-solta. Al contrari, més aviat busca i aconsegueix transmetre’n el caràcter.

Les seves cares no són pas un pla inert a sobre d’un full. Són vives, com si tinguessin vida per sota del paper, com si els hagués captat l’ànima.

Qui en pogués tenir una rega a l’hort!

Vador Garcia-Arbós és periodista d’El Punt i amic de Pep Duixans

:: ISIDRE PALLÀS
> L’eugenial Pep Duixans per partida doble [crònica]

EXPO «Cares connectades: Duixans 45 dibuixos publicats a El Punt i Presència»

La Bodega
C. Carreras Peralta, 2 -Girona-
De l’1 fins al 30 de novembre
FOTO PETITA: NARCÍS SANS fotografia Pep Duixans al concurs de dibuix de les Fires de Girona d’octubre de 1970